El Tibidabo celebra el centenari d’haver estat declarat com a monument nacional

Així era el cim del Tibidabo el 1886: una ermita de quatre metres quadrats que encara es manté en l'actualitat. La construcció de la Cripta no va començar fins a 1903, quan se'n van obtenir els diners i els permisos necessaris. Un cop acabada després de la Guerra Civil es van reprendre les obres per tal d'acabar el temple. El disseny va ser encarregat a l'arquitecte barceloní Enric Sagnier, que va crear una obra força eclèctica. ORIOL OLIVERES, rector del Temple Expiatori del Tibidabo "Té dos significats. Un sentit gòtic que és la part que està a dalt, que ve amb les puntes i tot això. I un romànic a la part de la cripta, potser la cripta té una riquesa molt més pels grans mosaics que té, que tenen un valor també artístic." Una de les característiques més evidents és la diferencia de color. La part de sota, la cripta, és més marronosa perquè la pedra, la van portar de Montjuïc. Mentre que la del temple és més blanca perquè ve de Girona. Visible des de qualsevol punt de Barcelona, el Sagrat Cor de Jesús és el símbol més diferenciador del temple. Aquesta, de fet, és la segona estàtua que llueix el Tibidabo. La primera va ser destruïda pels republicans en començar la Guerra Civil. En acabar va ser restituïda per una gran creu. ORIOL OLIVERES, rector del Temple Expiatori del Tibidabo "A Barcelona es va organitzar com una processó amb una creu de fusta molt gran de la mateixa altura que tenia el Crist i van venir des de Barcelona passant per la carretera de Vallvidrera per col·locar en el lloc on havia estat l'estàtua, aquesta creu en sentit de reparació." A la dècada dels 60 l'edifici va recuperar l'escultura de bronze, de més de set metres d'alçària i gairebé cinc tones. En l'actualitat el temple intenta mantenir un equilibri entre la devoció religiosa i els 250.000 turistes que rep a l'any.