El crisantem entre les flors naturals i la sempreviva i la immortal entre les seques, són les flors que tradicionalment predominen en el record als difunts. No és tant, però, pel seu significat original com per què es tracta de flors molt resistents ideals per a portar als cementiris. MARIA PONSÀ: "Es compra planta per les tombes que estan al costat de terra, es compra flor artificial i es compra flor seca i flor natural que duri molt, tipus crisantem, que és curiós perquè al Japó el crisantem és símbol de vida i aquí és al revés". I és que l'elecció d'un flor o una altra varia molt entre cultures: MARIA PONSÀ: "A Mèxic, per exemple, que la festa de difunts és una festa de molta alegria i tot és colorit. O sigui, o són girasols, o són tagets.." "i ara mateix, igual que les cultures doncs estan molt barrejades i tots viatgem molt, doncs una mica tot això ja.. hi ha algunes persones que et demanen 'té una siempreviva d'aquelles de tota la vida?' però ja són persones grans, perquè si no, se'n recorden però porten altres coses." L'espígol és una de les plantes que recentment s'ha fet el seu lloc en aquest mercat. La tendència, però, és que cada vegada es fa menys distinció entre les flors que es compren per recordar els difunts i les que es compren per regalar als vius.
