"Les collim que es vegin els cinc duros que diem nosaltres, els cinc duros d'abans." Un perímetre de la mida dels cinc duros d'abans o dels dos euros d'ara. És el que indica a la Núria Gel que les flors ja estan a punt per ser collides. És la propietària d'aquest viver de Vilassar de Mar, un dels que encara aguanten. El seu fill li ha insistit per seguir amb el negoci, tot i que reconeix que és cada vegada més difícil subsistir. "Els costos són molt alts, cada cop més alts i el preu de la flor no puja, està estancat i fins i tot de vegades baixa. Degut a que ve molta flor de fora i llavors si vols pujar preus no vens." Una competència que sobretot arriba de Sud-amèrica, on els costos són menors. Per sort per al viver, hi ha qui encara aposta pel producte de quilòmetre 0. Dues setmanes abans de Sant Jordi, ja han començat a collir les roses. De la calor de l'hivernacle, passen als tres graus de la cambra frigorífica, on s'acabaran d'obrir per estar a punt per a la diada. "Aquest és un any especial per al sector de la rosa. Sant Jordi cau en dissabte i això fa difícil preveure com aniran les vendes. Els clients de la Núria, els floristes, estan fent comandes més petites del que és habitual." "Si és un dia de cada dia, hi ha molta gent que sap on anirà, si a l'oficina, al cole... Està molt definit tot. Un dissabte és més cap de setmana i és més difícil calcular." Però hi ha coses que es poden preveure. Com la tendència, cada vegada més, de comprar rosers amb test perquè les flors durin més dies. Aquests, també, ja estan pràcticament a punt.
Molts d’aquests floristes clients de la Núria són de Barcelona. No saben si els barcelonins passaran la diada a la ciutat o marxaran fora i, per tant, estan fent comandes més petites. En cas que sigui necessari i el ritme de venda sigui més alt del previst, en demanaran més a mig matí.
El Maresme és un dels pocs llocs de Catalunya on encara es cultiva la rosa. Es calcula, però, que dels milions de roses que es venen per la diada només el 15 % són catalanes. La resta s’importen. Al viver de la Núria Gel, a Vilassar de Mar, dues setmanes abans de Sant Jordi ja han començat a collir-les. Anys anteriors n’han produït 15.000. Passen de la calor de l’hivernacle als tres graus de la cambra frigorífica on s’acabaran d’obrir.
Fa 40 anys que la Núria es dedica a conrear roses i explica que ja són pocs els vivers de Vilassar de Mar que subsisteixen. Abans, fa uns 20 anys, n’hi havia una quinzena. Ara només en queden quatre o cinc. La insistència del seu fill ha fet que mantingui obert el negoci, tot i la competència ferotge. “Els costos són molt alts i el preu de la flor no puja, està estancat i, fins i tot, de vegades baixa”, explica l’Eduard Coll, fill de la Núria. “Això és perquè ve molta flor de fora, de Sud-amèrica, i si vols apujar preus no vens”, afegeix.
Tot i això, per sort per al viver, encara hi ha gent que aposta pel producte de quilòmetre zero. Saben millor que ningú què vol el públic català. Com, per exemple, la tendència de cada vegada més clients de comprar rosers amb test perquè les flors durin més dies.
