Durant més de 1.000 anys el rec Comtal va abastir d'aigua Barcelona. Prové del segle X, quan el comte Mir va millorar els aqüeductes romans que portaven aigua des del Besòs a través de Montcada i va construir la canalització amb pedra de Montjuïc. Durant el segle XIX, el rec va viure una època d'esplendor, lligada a les primeres fàbriques. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "El rec comtal no tenia una finalitat de consum públic o domèstic pel que fa a beure aigua, perquè Barcelona ja disposava de moltes fonts, era un ús bàsicament industrial i també per a ús agrícola. Al llarg de tot aquest eix, es van construir alguns assentaments, i també algunes infraestructures de tipus industrial. Es van arribar a comptabilitzar fins a 13 molins d'aigua." Però progressivament, la gran ciutat va deixar de fer servir l'aigua del rec Comtal. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "El rec va anar perdent importància fins que al final va ser emprada sobretot per qui era el terme de Sant Andreu de Palomar." En l'actualitat, el rec Comtal només es pot veure a Barcelona de pas per Vallbona. L'aigua que transporta encara rega les terres de la Ponderosa. El veïnat ha fet seva la sèquia i la consideren un emblema de la zona, que comparteixen amb altres veïns.
