És la rutina diària d'en Xavier a les basses i estanys que hi ha a la zona de Collserola. Cal comprovar si les tortugues han picat l'esquer i han entrat a les gàbies. XAVIER DUARTE, treballador del CRARC "Normalment, un dia de cada dia en podem trobar una, dues o tres, depenent de l'esquer que hi posis." El pantà de Vallvidrera està infestat d'aquests animals. Ara n'està prohibida la comercialització, però les tortugues de Florida han estat un popular animal de companyia durant anys: se'n van arribar a importar 250.000 a l'any a Catalunya. Algunes, però, han acabat alliberades al pantà i això suposa un perill per a les espècies autòctones. "Les tortugues foranes són molt més agressives, és una espècie invasora que es reprodueix molt més i és molt complicat poder-les retirar totes." ADRIÀ CALVO / ARIADNA PLÀ "Un cop capturades al pantà de Vallvidrera, les tortugues són traslladades al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, a Masquefa. Aquí, el primer que cal fer és un examen complet dels exemplars." ALBERT MARTÍNEZ, director científic del CRARC "No fem que criïn. Tot i que mascles i famelles copulen i ponen ous. La solució està a treure els ous, que no s'incubin. I si no s'incuben ja no neix res i ja està." Al CRARC capturen unes 100 tortugues exòtiques a l'any, però la majoria d'exemplars els hi porten propietaris que no se'n poden fer càrrec. Segons Martínez, és essencial que a ningú no li passi pel cap alliberar-les a la natura. "En el moment que nosaltres estem alliberant sigui una tortuga, sigui un lloro, sigui el que sigui exòtic, als nostres ecosistemes, estem introduint un factor de perjudici. No els estem fent un favor perquè siguin lliures. 'Liberad a Willy' no existeix." Caldran tres anys per eliminar totes les tortugues de Florida del pantà de Vallvidrera i començar a reintroduir-hi les espècies autòctones.
La captura de les tortugues de Florida es fa mitjançant gàbies que els tècnics del CRARC col·loquen estratègicament en punts del pantà de Vallvidrera. Cada dia fan ronda i comproven si han picat exemplars d’aquests animals, que se senten atrets per les sardines que utilitzen d’esquer. En un dia, normalment poden arribar a atrapar dues o tres tortugues, una captura gairebé insignificant comparat amb el nombre d’exemplars que calculen que hi pot haver al pantà: uns 300 o 400.
“Les tortugues foranes són molt més agressives, és una espècie invasora que es reprodueix molt ràpid i és molt complicat poder-les retirar totes”, explica Xavier Duarte, treballador del CRARC. Tot i això, aquest és el mètode més efectiu i calculen que podran arribar a eradicar-les durant els propers tres anys. La campanya, que ha començat aquest estiu, té com a objectiu final poder emprendre la reintroducció dels exemplars autòctons, com la tortuga de rierol, la presència de la qual actualment és minsa a Vallvidrera.
La legislació actual no permet la comercialització de les tortugues de Florida, que es distingeixen perquè tenen unes ratlles grogues o vermelles als laterals del cap. Aquests animals, però, han estat un popular animal de companyia durant molt de temps i se’n van arribar a importar 250.000 a l’any a Catalunya, la majoria, provinents del Estats Units.
Algunes, però, han acabat alliberades a basses, llacs i pantans i això suposa un perill per a les espècies autòctones. Segons Albert Martínez, director científic del CRARC, l’alliberament d’un animal exòtic a la natura és sempre un perjudici per a l’ecosistema: “Sigui una tortuga, sigui un lloro, sigui el que sigui, si alliberem un animal exòtic a la natura posem el nostre granet de sorra negatiu. No els estem fent un favor perquè siguin lliures. ‘Liberad a Willy’ no existeix.”
