MARINA GELI, consellera de Salut "Aquest també és un mandat estatutari. Vostès saben que vam tornar a ratificar en l'Estatut d'Autonomia vigent, de l'any 2006, que havíem d'acabar de concretar que tots els ciutadans de Catalunya, aquests que havien quedat fora, aquest 0,7%, unes 70.000 persones entre professionals liberals i congregacions religioses, puguessin optar en igualtat de condicions. I això és el que hem fet avui".
Aquesta discriminació no tenia gaire sentit perquè, des que el 1986 es va aprovar la Llei General de Sanitat, la sanitat pública no es paga amb els fons de la Seguretat Social sinó amb els impostos que paguem tots, també aquest 0,7% de la població que, en canvi, fins ara no podia beneficiar-se del servei públic de salut.
Religiosos i professionals liberals
La llei del 86 garantia teòricament l’accés a la sanitat de tots els ciutadans, però no concretava com se’n podien beneficiar aquells que no tenen l’obligació de cotitzar a la Seguretat Social, com ara els religiosos o professionals liberals que ni cobren un sou fixe ni s’han donat d’alta com a autònoms. Metges, advocats o periodistes que llavors van optar per les assegurances privades que els oferien els seus col·legis professionals.
Ara, tots tindran el mateix dret a accedir a l’atenció sanitària pública, gràcies a una llei que la consellera de Salut, Marina Geli, ha qualificat de pionera. Catalunya és la primera comunitat que tira endavant una llei com aquesta, tot i que Navarra i València ja havien aprovat decrets similars.
