De les 57 persones que es van querellar contra els responsables dels Mossos i l'Ajuntament de Barcelona, només David Fernàndez va poder posar nom i cognoms a l'agent que, presumptament, el va agredir. Assegura que duia la visera del casc aixecada i que per això el va poder identificar. Segons Fernàndez, que aleshores exercia de periodista, l'acusat li va donar 23 cops de porra i una puntada de peu. DAVID FERNÀNDEZ, diputat de la CUP "El que haurà de determinar la justícia, malauradament en un judici de lesions, és si aquell ús de la violència institucional era legítim o no era legítim. // És una vergonya que tota la línia de comandament política i policial que va propiciar aquells fets avui estan en actiu i segueixen cobrant de l'erari públic." El sotsinspector, que va ser el responsable de l'operatiu d'ordre públic a la plaça, s'ha reconegut en les imatges presentades per l'acusació. Assegura, però, que l'ús de la força era necessari perquè els manifestants van oposar-hi resistència activa. Diu, a més, que els havien avisat i que ho havia consultat amb els superiors. Per la seva banda, la fiscal ha demanat l'absolució del mosso. Considera que els fets no han quedat prou provats i creu que, amb la declaració de Fernàndez, no es pot afirmar que hi hagués una extralimitació policial.
Dos anys i mig després, l’operatiu policial del 27 de maig de 2011 arriba als jutjats. Ho ha fet com a conseqüència de la denúncia que va interposar David Fernàndez, que llavors treballava com a periodista per a ‘La Directa’, contra el subinspector Jordi Arasa. L’ara diputat de la CUP ha dit que tant ell com la resta de persones que han presentat una querella pel desallotjament de la plaça es van sentir agredits, maltractats per un servei públic i humiliats. En concret l’acusa de faltes de lesions i vexacions.
Per la seva banda, el sotsinspector, que va ser el responsable de l’operatiu d’ordre públic a la plaça, s’ha reconegut en les imatges presentades per l’acusació. Tot i que ha dit que no recorda haver colpejat Fernàndez, ha admès que és “molt probable” que li pegués amb la porra. Assegura, però, que l’ús de la força era necessari perquè els manifestants van oposar-hi resistència activa i diu que els havien avisat abans. El subinspector, a més, sosté que ho havia consultat amb els superiors.
Després de visionar els vídeos dels fets i d’escoltar-ne els testimonis, la fiscalia ha demanat l’absolució del subinspector perquè considera que no hi ha prou proves de l’agressió. Creu que les que s’han aportat no demostren que hi hagués una extralimitació policial.
El desallotjament va acabar amb 121 persones ferides i d’aquestes, més d’una cinquantena es van querellar contra el conseller d’Interior d’aleshores, Felip Puig, alts càrrecs policials i l’exregidora de Seguretat Assumpta Escarp. El Jutjat d’Instruccio número 4 va decidir arxivar la causa per les càrregues argumentant que l’actuació policial va ser “raonablement proporcionada” i que la major part de les lesions dels concentrats no van ser greus. Nou mesos després, però, l’Audiència de Barcelona va reobrir el cas i va demanar al jutge instructor que justifiqués la seva decisió.
De moment, la denúncia de Fernàndez és l’única que s’ha admès a tràmit perquè l’aleshores periodista va poder identificar l’agent. Des de l’acusació, asseguren que el fet que només hagi tirat endavant una querella i que s’hagi resolt amb un judici de faltes demostra que hi ha impunitat policial. L’acusació, a més, denuncia que la fiscalia ha tingut una “actitud displicent” amb l’agent però que en canvi ha estat “inquisitiu” amb Fernàndez i afirma que hi ha “una doble vara de mesurar”, en funció de si s’asseu un mosso al banc dels acusats o si ho fa algú que està acusat de desordres públics.
