A Catalunya cada any arriben centenars de persones a demanar asil internacional, per a les 28 places per any assigandes als refugiats. A l'entorn d'un 10% solen ser demandes per qüestió de sexe, de persones que han fugit de la persecució policial, política, o social dels seus països cap als homosexuals. Un cop presentades, les peticions poden trigar més de dos anys a resoldre's, un període en què poden veure's abocats, diuen, a la marginació social mentre plana la incertesa d'una possible devolució al seu país d'origen. Un dels que ha aconseguit asil a Catalunya és el Patricio, procedent d'Hondures, Allà formava part d'una associació de defensa dels homosexuals al seu país i les amenaces i atacs de la policia i del crim organitzat el van obligar a fugir. Un altre cas és del Michael. Va arribar a Catalunya fa sis mesos, des d'Egipte, on la policia persegueix els homosexuals utilitzant eines com, per exemple, perfils falsos a les xarxes socials. Això el va obligar a tenir una doble vida per no ser objecte de detencions o d'agressions. Michael. "Has de tenir por del que fas, on vas, i fins i tot d'algunes persones de la família." T'has de comportar com hetero i també a nivell laboral perquè sinó et fan fora." Xerrades com la d'avui formen part de les activitats de dia del Circuit Festival, encaminades a conscienciar institucions, governs i també la població del llarg camí que encara cal fer per assolir la igualtat.
Ser homosexual es castiga amb pena de mort a set països del món, i en 70 més és un crim que pot comportar penes de presó de fins a 14 anys. Per això el col·lectiu organitza xerrades dins del Circuit Festival per conscienciar institucions, polítics i també la població del llarg camí que cal recórrer fins a la igualtat.
Les demandes d’asil per qüestió de sexe suposen a l’entorn del 10% dels centenars de peticions que arriben cada any a Catalunya. Són tràmits que, un cop presentats, poden trigar més de dos anys a resoldre’s. Un període en què alguns demandants poden veure’s abocats a l’exclusió social, i en què plana l’amenaça d’una possible devolució al seu país si la petició els és denegada.
La xerrada ha comptat amb testimonis provinents d’Hondures, Egipte i Rússia. Tots ells han explicat que la persecució policial i social els va obligar a fugir, i han explicat als assistents com poden assessorar les persones que coneguin i que s’enfrontin a problemàtiques semblants.
