Segons l’estudi, algunes estructures profundes del cervell de les persones amb trastorn per dèficit d’atenció tenen tendència a desaparèixer durant l’edat adulta, un fet que demostra que el TDAH té un origen cerebral, com la depressió o el trastorn bipolar. Les parts alterades en el procés de maduració són set: l’amígdala (vinculada a la regulació emocional i la hiperactivitat) , l’hipocamp (relacionat amb la regulació de la motivació i les emocions), l’accumbens, el caudat, el globus pàl·lid, el tàlem i el putamen.
El cap de Psiquiatria del Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, explica que l’estudi ajudarà a reduir l’estigma al voltant del TDAH, un trastorn de salut mental que encara està qüestionat per molts sectors. La investigació també corrobora que el trastorn, que afecta un 5 % dels infants, es pot desenvolupar tant en la infantesa com durant l’edat adulta.
L’estudi, el més gran fet fins ara basat en neuroimatges cerebrals, s’ha fet analitzant i comparant les imatges fetes amb ressonància magnètica de més de 3.200 persones de quatre a 63 anys, 1.713 amb TDAH i 1.529 sense el trastorn. Des del Vall d’Hebron indiquen que la investigació ofereix més coneixement de les disfuncions associades al TDAH i sobre l’origen dels símptomes, però assenyalen que les conclusions encara no permetran incloure les ressonàncies magnètiques com a criteri per diagnosticar-lo.
La investigació internacional s’ha fet en el marc del Grup de Treball ENIGMA TDAH (un consorci internacional), ha durat quatre anys i el resultat l’ha publicat recentment la revista ‘The Lancet Psychiatry’. El Vall d’Hebron hi ha participat amb l’aportació de 198 pacients, en col·laboració amb investigadors de la Fundació IMIM de l’Hospital del Mar i la UAB.
