És veïna de Sant Martí de Provençals, però Dora Escobar està lligada al Besòs des que Benestar Social li va demanar que s’hi impliqués per ajudar a dinamitzar les dones d’aquesta zona. Així ho va fer i es va convertir, el 1992, en una de les impulsores de l’Associació Àmbar Prim, que fa més de 30 anys que es dedica a acompanyar les dones del Besòs, moltes d’elles en situació de vulnerabilitat.
Vàlvula d’escapament
Escobar reconeix que, quan va arribar al Besòs, era un barri molt diferent de l’actual, especialment per a les dones. “No tenien de res, els homes podien seure en un bar i jugar al dominó o a les cartes”, però en canvi les dones, assegura Escobar, “no tenien un lloc per anar a prendre un cafè, perquè si anaves al bar, estava mal vist”.
“Com a molt anaven a comprar a la peixateria, a la carnisseria, i allà podien fer la xerradeta“, afegeix Escobar. Però la major part del temps, explica, estaven a casa. “Algunes treballaven i d’altres feien feines com ara cosir, però era tot molt tancat“, afegeix.
Algunes dones eren cosidores i havien d’anar elles a recollir i entregar els encàrrecs perquè ningú volia entrar al Besòs”
Set espais amb nom de dones
En aquest entorn on mai no hi havia hagut cap associació de dones va néixer Àmbar Prim. Als inicis van començar organitzant tallers, xerrades i col·loquis però, amb els anys, l’entitat ha anat evolucionant fins a convertir-se en membre del Consell de Dones del districte de Sant Martí i una de les associacions organitzadores de les activitats del dia de la dona. Una de les últimes fites de l’entitat ha estat impulsar que set espais del Besòs tinguin noms de dones.
Paral·lelament a la creació d’Àmbar Prim, el 91, es va inaugurar el Centre Cívic del Besòs, situat a la mateixa rambla de Prim i que va ser fruit d’una forta reivindicació dels veïns de la zona. De fet, en aquest espai es guarden ara els Gegants del Besòs, amb els vestits que els han fet, precisament, les dones d’Àmbar Prim.
Una transformació clau
Escobar assegura que el Besòs ha fet un canvi molt gran els últims anys. La principal millora urbanística va ser la reforma de la rambla de Prim, que fins als anys 90 era de terra: “No tenia bancs, no tenia de res i fins i tot s’inundava quan plovia”. “A més tampoc no era fàcil arribar al mar, perquè hi passaven les vies del tren”, explica.
Ara, precisament, el que diferencia el Besòs d’altres barris “és l’amplitud dels carrers, les places, els jardins, que hi ha molts llocs per jugar els nens”, assegura Escobar. “És un barri molt maco i està molt ben fet, tenim espais per passejar, tenim platja i fins i tot tenim el museu”, assegura.
Assignatura pendent
Ara bé, Escobar reconeix que el barri encara té mancances importants de seguretat. Demana, per exemple, ajuda a les administracions per poder lluitar contra els problemes de droga que hi ha a la zona i que fan que el barri es degradi dia a dia.
Tots aquests blocs que s’estan construint al costat del mar no s’han omplert de gent del barri”
Això fa, segons Escobar, que moltes persones joves, fills dels primers ocupants, marxin del barri i busquin altres llocs on viure. Llavors al Besòs només hi queden la gent gran que hi viu de fa dècades i altres persones “que just acaben d’arribar al país i que es queden a viure un any o així” als blocs nous de la zona i després marxen, conclou.
