Estan estirant els seus drets i sembla que no donen per a més. Amb aquesta imatge, el centenar de persones que s'han aplegat a la plaça de Sant Jaume, per lluitar pels drets dels discapacitats han volgut fer visible les dificultats que té el col·lectiu per tirar endavant. Són molts els problemes que es troben en el dia a dia i la majoria tenen a veure, diuen, amb una mala aplicació de la llei de la dependència. Els organitzadors de l'acte, la federació de discapacitats de Catalunya, la Dincat, assegura que l'Administració els deu diners i que moltes vegades se'ls revisa a la baixa el grau de dependència. Un altre dels cavalls de batalla del col·lectiu és la dificultat que tenen per a la inserció laboral. ROSA CADENAS, presidenta de DINCAT "Un retrocés que estem tenint amb tot el que haviem aconseguit, sobretot amb l'accés a les places dels serveis, tant de les residències com els tallers ocupacionals i també del tema laboral, que fa més de tres anys que no entren persones els centres laborals a treballar." En la concentració hi estan representades al voltant d'unes 300 entitats socials de Catalunya però també i especialment els familiars amb discapacitats a càrrec. Molts es troben en una situació crítica després d'aprovar-se l'ordre de copagament, amb la qual hauran de pagar més si la família vol que la persona discapacitada sigui atesa en una llar, una residència o un centre d'atenció especialitzada. "I estamos dispuestros ya, ya no aguantamos más esto ya es la gota que colma el vaso, nos estan petardeando por todas partes, no estan quitando dinero, nuestros hijos no tienen plaza de residencias, no tienen plazas de talleres, no tienen personas cuidadoras, no tienen dinero para pagar las terapias y las fisio terapias que tienen que hacer y esto es una vergüenza." "Y me gustaria que no nos engañaran más, que porfavor nos den lo que nos deben y que los tengan como tienen que tenerlos, no que nos deban dinero, no nos pagan, no tienen centros, necesitamos que nos escuchen, lo que hemos hecho hoy yo encuentron que ha sido demasiado lai." El lema de la concentració ha estat "Esteu trepitjant els nostres drets. Això sí que no", i des de Dincat volen recordar que totes les reivindicacions que fan l'únic objectiu que persegueixen és obtenir uns drets bàsics que assegurin la seva dignitat, autonomia i qualitat de vida.
La plaça de Sant Jaume s’ha omplert de gom a gom i al mig han estès una catifa vermella amb cordes i amb la paraula “Drets”. També llueixen diverses pancartes amb demandes com ara “Tenir oportunitats”, “Accedir als serveis” o “Volem ser ciutadans amb drets” i amb càntics com “Copagament abusiu = drets vulnerats”.
El portaveu de Famílies Dincat, Ferran Felius, ha explicat que actuament a Catalunya hi ha més de 650 persones amb discapacitat en situació d’urgència social. La concentració l’ha organitzat Dincat, la federació de discapacitats intel·lectuals que aplega més de 300 entitats socials i que defensa els drets de fins a 30.000 persones amb discapacitat. Aquest any però, la federació s’ha avançat al Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebrarà el proper 3 de desembre, per reivindicar la complicada situació que estan passant molts discapacitats i també els seus familiars.
D’una banda, remarquen les greus incidències en l’aplicació de la llei de la dependència. Asseguren que hi ha famílies a qui l’Administració deu diners o d’altres que se’ls revisa a la baixa el grau de dependència. Fins i tot, a algunes l’Administració els reclama uns diners que, segons ells, han estat indegudament percebuts.
També denuncien greus dificultats per accedir als serveis d’atenció diürna i habitatge, uns recursos que són essencials, asseguren, per a la seva dignitat, autonomia i qualitat de vida. Des de Dincat, apunten que existeixen casos de persones amb discapacitat que estan a casa sense ser ateses o sense cap suport, o persones que tenen un servei que no s’ajusta a les seves necessitats.
D’altra banda, també troben abusiva la nova ordre de copagament que obliga les famílies amb discapacitats a càrrec a fer una aportació econòmica més alta perquè siguin ateses en serveis com llars, residències o centres d’atenció especialitzada.
