Les zones on actuaven habitualment eren districte de l’Eixample, als voltants del Camp Nou, l’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi, a les fonts de Montjuïc, al Parc Güell i al districte de Ciutat Vella.
Tot i que els presumptes delinqüents acostumaven a aprofitar un descuit de les víctimes, sembla que en alguns casos haurien tingut un comportament amenaçador i haurien arribat a mostrar armes de foc o elements intimidatoris com manilles.
Quatre lladres, cadascú amb el seu rol
Per acostar-se a les víctimes, un dels components del grup s’hi acostava disfressat de turista. Aleshores, dos integrants de la mateixa organització s’acostaven al grup i els demanaven la documentació. En fer-ho, s’acreditaven com a agents de policia. Com que el fals turista hi accedia ràpidament, les víctimes acostumaven a fer el mateix.
En aquest moment, els presumptes lladres sostreien els diners en metàl·lic de la cartera de la víctima. Deixaven, però, alguns bitllets per evitar que se n’adonés.
D’altra banda, en la mateixa operació furtaven targetes de crèdit. Amb l’excusa de corroborar que no fóssin robades els feien teclejar el número secret en un telèfon mòbil i, aprofitant un descuit, els prenien la targeta.
Escollir la víctima per evitar la denúncia
Segons els Mossos d’Esquadra, alguns dels afectats no van denunciar els fets perquè estaven convençuts que els havien robat policies de debò. D’altres no ho van posar en mans de la justícia o bé per manca de temps o bé per desconeixement del sistema. Els lladres, que s’aprofitaven d’aquestes condicions, escollien curosament les seves víctimes: la majoria eren de països de fora de la Unió Europea.
