L’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental de Catalunya, ADEPAP, ha alertat de la presència d’una espècie de paparra que pot ser una potencial transmissora de malalties com la febre hemorràgica de Crimea-Congo. El nom científic és ‘Hyalomma lusitanicum’ i un estudi l’ha detectat a una trentena de municipis catalans, entre aquests, Barcelona. A Catalunya no se n’ha notificat cap cas de contagi a humans.
La febre hemorràgica de Crimea-Congo és una de les patologies transmeses per les paparres amb major extensió mundial. Actualment es considera una malaltia emergent en països de l’Europa oriental. Segons les dades del CatSalut, a l’estat espanyol es va detectar la circulació del virus en paparres l’any 2010 i els primers casos en persones es van notificar el 2016.
Des de l’ADEPAP admeten que a Catalunya no s’ha detectat cap cas a Catalunya, i que tant els sistemes i les xarxes de vigilància sanitària com els protocols d’actuació estan activats. No obstant això, reivindiquen un enfocament integral —”One Health”— de la salut humana, ambiental i animal per controlar aquests casos.
“L’experiència ens diu que les espècies invasores arriben, s’instal·len i s’estenen, com el mosquit tigre o la vespa asiàtica”, afirma Quim Sendra, president d’ADEPAP. Per això, adverteix que podria passar el mateix amb aquesta paparra vector de transmissió de la febre Crimea-Congo. “A Espanya n’hi ha casos comptats, però és possible que acabi sent habitual”, i afegeix que “perquè això no passi cal que estiguem alerta en el control d’aquests vectors“.
La picada, principal via de transmissió
En general, la febre hemorràgica de Crimea-Congo és una malaltia que circula entre diversos animals, que no en presenten símptomes, i entre les paparres. Molts mamífers poden transmetre el virus a les paparres quan el tenen a la sang. Les aus aparentment són resistents a la infecció, però poden actuar com a vectors perquè transporten les paparres infectades.
El virus es transmet a les persones sobretot per la picada de paparres. El contagi també es pot produir per contacte amb la sang o teixits d’animals infectats. També hi pot haver transmissió entre persones en casos de contacte estret amb sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals.
Encara que hi ha diversos gèneres de paparra que es poden veure afectats per aquest virus, Hyalomma és el vector principal, és a dir, l’agent transmissor més habitual.
Quins són els símptomes?
El període d’incubació depèn de la forma de contagi del virus. En el cas de la picada de paparra, la fase d’incubació és d’un a tres dies, amb un màxim de nou dies. Després del contacte amb sang o teixits infectats, la incubació és de cinc o sis dies.
Els símptomes són febre, dolor muscular, mareig, dolor i rigidesa de coll, mal de cap, irritació dels ulls i fotofòbia. També hi pot haver nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, canvis bruscs d’humor i confusió. Al cap de dos a quatre dies, l’agitació pot donar pas a somnolència, depressió i debilitat.
