L’Ajuntament dobla en un any l’atenció de desnonaments de famílies vulnerables

L’objectiu, segons l’alcaldessa, Ada Colau, és “poder intervenir al principi de conèixer les situacions de vulnerabilitat i no al final”. Per això, en una reunió aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona, l’Ajuntament, la Generalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, juntament amb el Col·legi d’Advocats i de Procuradors, han acordat millorar el protocol de desnonaments per poder detectar més ràpid les situacions de vulnerabilitat, ja que ara, segons l’alcaldessa, “ens estant arribant molts casos de llançament a l’últim moment, quan gairebé no hi ha marge per actuar.”

Qui ajudarà en això és la futura Llei d’emergència d’habitatge 24/2015 que està en tràmit parlamentari. Si s’aprova el 21 de desembre en el ple del Parlament, la nova llei d’emergència social preveu eliminar la confidencialitat de les dades. D’aquesta manera, a diferencia del que passa ara amb la protecció de dades, els jutjats podran facilitar els expedients de les famílies afectades als Serveis Socials des de l’inici del procediment.

En la reunió, també s’ha acordat definir el concepte de vulnerabilitat, tenint en compte que un 35 % de les persones vulnerables afectades per un desnonament eren menors. Per això, es vol ampliar aquest concepte a famílies nombroses, a menors o a persones malaltes que no tenen capacitat econòmica per pagar un habitatge. Segons l’alcaldessa, hi ha hagut un canvi de perfil en els llançaments, ja que ara la majoria de desnonaments són per impagament de lloguer o per casos de situacions en precari, mentre que abans eren per casos d’execucions hipotecàries.

El protocol es preveu actualitzar en una propera reunió tècnica el mes de gener.