“Una violació no és un entreteniment i, en cap cas, ha de donar lloc a un debat públic”. Ho afirma Maria Sellés, cocoordinadora de l’Associació Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), que és del parer que la mediatització de casos de violència sexual és una revictimització més de les dones que han patit aquest tipus d’agressions.
El mateix opina Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la UB, que assegura que el fet que sigui notícia ja és de per si revictimitzador.
Alenteix el procés de recuperació
Sellés adverteix que quan els mitjans de comunicació es bolquen en casos de violència sexual les usuàries de l’associació en la qual treballa arriben remogudes a teràpia i afegeix: “No cal cap entrevista amb un individu concret”. Afirma que ho ha viscut especialment en els casos de La Manada, en les violacions grupals del Màgic de Badalona i en el cas Alves.
Montserrat Bravo, doctora en psicologia experta en violències sexuals, afirma que quan una dona ha estat agredida sexualment té una simptomatologia molt aguda i molt invasiva en la seva vida.
Bravo diu que si, a més, el seu cas s’ha tornat mediàtic perquè qui l’ha agredit és conegut, els “inputs” que poden arribar a rebre des del punt de vista social són de gran intensitat i que, de cap manera, els podran controlar. I ho vincula amb que un aspecte que caracteritza les víctimes de violència sexual: el fet d’haver perdut el control, en aquest cas, sobre la seva llibertat sexual.
Donar veu a presumptes agressors no fa sinó reforçar els falsos mites al voltant de la violència sexual”
Bravo assegura que tot plegat impacta molt i afecta en tot el procés terapèutic de recuperació de la víctima. Aquesta, diu, ha d’estar constantment regulant els símptomes que té i, apunta, si el seu cas es mediatitza hi ha d’afegir la lluita per evitar pensar en el missatges que rep des del punt de vista social.
Reforcen els mites falsos al voltant de la violència sexual
Júlia Humet, advocada penalista, creu que el fet de donar veu a presumptes agressors no fa sinó reforçar determinats mites falsos al voltant de la violència sexual. Assegura que es reforça aquesta idea que les víctimes de violència masclista són unes mentideres o que un home d’èxit i atractiu no pot violar, i conclou: “Sabem que això és absolutament fals”. Aquesta experta diu que les víctimes de violència sexual estan sempre sota sospita, un extrem que no passa amb altres delictes.
El context —l’hora, la forma de vestir, entre d’altres— mai pot justificar una violació”
Maria Sellés parla de “blanqueig” dels agressors investigats quan són populars i se’ls dona veu, i afirma que és un intent d’humanitzar-los i alhora diluir la gravetat dels fets.
En aquest sentit, Bravo considera que amb determinades cobertures mediàtiques s’incideix en la falta de credibilitat de les víctimes i que se les qüestioni contínuament per acabar en una situació així o quina hora era o per què va entrar al lavabo. “Hem d’entendre que el context mai pot justificar una agressió sexual“.
Maria Sellés afegeix que les dones que han patir una agressió sexual han de sentir per part del seu entorn familiar o d’amistats el mateix que han sentit al seu procediment, referint-se a aquest qüestionament. Segons el catedràtic de psicologia de la UB, “si has anat a la policia a denunciar vol dir que la gravetat de l’impacte és molt gran”.
El missatge que s’envia a les potencials víctimes
Humet assegura que amb la cobertura mediàtica que es fa on de vegades l’investigat dona la seva versió, s’envia un missatge molt perillós a les dones que s’estan plantejant si volen denunciar o que estan immerses en un procés judicial. “S’exposa la intimitat de la víctima o es defensa l’agressor i llavors pensen que també els passarà a elles”.
Si has anat a la policia a denunciar vol dir que la gravetat de l’impacte és molt alt”
El perdó dels agressors
Antonio Andrés Pueyo assegura que quan es confronta un agressor sexual —hagi estat condemnat o en fase d’investigació— poques vegades es penedeix del delicte sexual pel qual s’ha denunciat i quan ho fa, diu, acostuma a ser davant de la seva família però poc de cara a la víctima. Pueyo ho explica perquè no són conscients del dany que li han produït.
Per això, aquest catedràtic de psicologia de la UB assegura que és tan important que en els programes de rehabilitació dels agressors, quan tenen certa sensibilitat amb el dany que han fet, un dels elements que més es treballa és aquest reconeixement de l’altre, i confirma que és un element bàsic de cara a la prevenció futura d’actes d’aquesta naturalesa.
