Ciutat Vella batejarà una plaça com a Fotògrafs Català en homenatge a la nissaga de fotògrafs Pere Català i Pic i als seus fills Francesc Català-Roca, Pere Català-Roca i Maria Àurea Català-Roca. El nou espai, fins ara sense nom, està situat entre els carrers dels Mercaders i dels Avellà, molt a prop de la via Laietana. Amb aquesta placa, el govern del districte, amb el suport de tots els grups, recorda una família de fotògrafs arribats a Barcelona als anys 30 des de Valls. El nom ja té el vistiplau de la Ponència de Nomenclàtor.
Unanimitat al plenari de Ciutat Vella
Per al PSC, que va presentar aquesta proposta al consell plenari de maig, “les imatges que ha deixat la família Català no només són testimoni de corrents artístics i culturals produïts al llarg del segle XX, sinó que formen part de la història de la iconografia del nostre país“.
Barcelona en Comú va assegurar que “els mèrits d’aquesta família són incontestables, són figures rellevants de la cultura catalana del segle XX”. Tot i això, va lamentar “l’estat de degradació de l’espai escollit”. Per tot això, van demanar al govern repensar l’espai per dignificar-lo.
Junts va mostrar la satisfacció perquè la nissaga familiar tingui aquest reconeixement. Tot i això, va afegir que “hagués estat bé que anés acompanyat d’una placa que digués qui són i què van fer al nostre país“. ERC, per la seva part, va manifestar que “descobria amb sorpresa que no hi hagués a Barcelona cap espai o carrer batejats amb el nom d’aquesta família” i van lloar el paper que van tenir en la resistència antifeixista. El Partit Popular també va mostrar el seu suport a aquesta iniciativa: “Sempre estem a favor que les arts tinguin un reconeixement, i és el cas d’aquesta nissaga”.
Un segle dedicat a la fotografia
L’any 1931 i coincidint amb la proclamació de la República, Pere Català i Pic, es va instal·lar a Barcelona. Va ser una referència en el món de la publicitat i de la imatge i va treballar per empreses com Myrurgia, Anís del Mono, Cinzano i Xocolates Juncosa. Va ser un dels pioners en la fotografia publicitària. També va ser un dels impulsors del Comissariat de Propaganda de la Generalitat i l’autor d”Aixafem el feixisme’, un cartell icònic en què per primera vegada s’usa exclusivament la fotografia i en què un peu calçat amb una espardenya aixafa la creu gammada nazi.
En acabar la guerra, els fills Francesc Català-Roca, Pere Català-Roca i Maria Àurea Català-Roca despunten tant en la fotografia artística, periodística i documental com a la publicitària. Quan va morir Pere Català i Roca l’any 2009, feia 100 anys que el seu pare havia començat a fer fotos. Es tracta de la memòria d’una família que ha capturat amb instantànies tot un segle de la vida política, econòmica, social, artística i cultural de Catalunya.
