Matí fantàstic per a la Marató de Barcelona. Tot ha sortit rodó: el temps, la participació i també els rècords que s’han aconseguit. Un any més, la ciutat s’ha abocat per animar els 15.000 corredors que hi han participat. “He fet unes quantes curses i sé el que costa, per això m’emociono pensant tota la feina que hi ha al darrere de poder acabar una cursa com aquesta”, ha confessat en Damià, que animava els corredors a pocs metres de l’arribada.
Al costat seu, l’Albert Planas —que ha vingut de la Bisbal d’Empordà— ha participat en diverses maratons, però aquesta vegada ha hagut d’abandonar. “El més important és gaudir-la i a vegades surt bé i a vegades no”, ha subratllat. Com sempre, el públic s’ha aplegat per animar en els 195 metres finals els que van de la plaça d’Espanya fins a la meta, al bell mig de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
Una prova dura per les pujades i baixades
La Bea Fernández, campiona gallega de marató, ha estat una de les corredores d’elit que no han faltat a la cita. Reconeix que no se l’esperava tan dura. “Mira que a Galícia hi ha pujades però no n’esperava tantes aquí, fins i tot he pensat en retirar-me, però després de tants entrenaments el mínim que podia fer era acabar-la”, ha explicat. De fet, com és habitual, la feina de les llebres ha estat clau per aconseguir els temps que volia marcar cada corredor.
