Els Mossos d’Esquadra han desarticulat un grup d’estafadors que feia compres fraudulentes en establiments del Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona. Els cinc detinguts tenen entre 19 i 21 anys i se’ls acusa d’almenys 21 estafes amb el mètode “smishing”. Es calcula que van arribar a estafar 15.000 euros. S’han aconseguit identificar 21 víctimes, tot i que la policia no descarta que puguin haver-hi més.
Missatges massius a telèfons mòbils
El “modus operandi” que seguien era el següent: enviaven missatges massius a telèfons mòbils fent-se passar per entitats bancàries o empreses de paqueteria, com MRW, SEUR o Correus. Quan alguna de les víctimes clicava a l’enllaç que facilitaven, li feien creure que accedia a una pàgina web segura, on havia de posar les claus de les seves targetes bancàries. Quan les aconseguien, els investigats les carregaven en dispositius mòbils des dels quals feien pagaments en botigues i extraccions en caixers automàtics.
Les víctimes van denunciar els fets
La investigació va començar quan els Mossos d’Esquadra van detectar que diverses persones havien posat denúncies per compres fraudulentes en establiments de Barcelona, el Vallès Oriental i el Maresme. El 30 de novembre van aconseguir desarticular el grup. Durant els escorcolls es van intervenir 20 telèfons mòbils que presumptament es feien servir per fer les extraccions i les compres.
Els investigadors també van trobar una gran quantitat de targetes de telefonia i prop de 700 euros en efectiu. A banda, es van localitzar una vintena d’ampolles d’alcohol, 14 cartrons de tabac i diverses peces de roba de gamma alta provinents de compres fraudulentes, a més de 76 ampolles d`òxid nitrós (gas del riure). Els detinguts van passar a disposició judicial i han quedat en llibertat amb càrrecs.
El consell dels Mossos: no clicar mai a cap enllaç
Aquest tipus d’estafa han crescut els darrers anys. Els Mossos d’Esquadra alerten que davant d’un missatge dubtós, no es cliqui mai a cap enllaç i que se’n comprovi la veracitat a través dels canals oficials (trucant al banc o a l’empresa). En cas de ser-ne víctima es recomana recopilar tota la informació (les captures de pantalla de converses o els extractes bancaris) i interposar la denúncia.
