(ACN/Redacció) Catalunya ha assolit per primera vegada una taxa de 50 donants d’òrgans per milió d’habitants (pmp), una fita marcada a l’estat i que algunes comunitats ja superen. Espanya té, de llarg, la taxa més alta de donants del món, lluny de la mitjana europea (21 pmp). “Això significa que ens hem recuperat de la covid, la societat és enormement solidària i ens trobem a un nivell d’excel·lència”, recalca Jaume Tort, director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).
La taxa de donació interanual se situa en els 51,5 donants per milió. El 2023, la taxa de donants per milió d’habitants va ser de 48,9 a l’estat espanyol. Fa pocs anys el repte era superar els 40.
L’augment es deu, en bona part, als òrgans obtinguts de donants per mort en asistòlia, és a dir, per una fallada de les funcions cardiorespiratòries. En són més cada any que passa. Això és gràcies a la tecnologia permet reiniciar el flux sanguini del difunt i evitar que es deteriorin els òrgans. S’està practicant també en casos de mort per eutanàsia.
En canvi, les donacions per mort encefàlica, quan el cervell deixa de funcionar però la resta d’òrgans mantenen activitat, ha anat disminuint.
Gairebé 60 donants vius
Entre gener i abril d’aquest any 152 persones han donat òrgans en morir (donants cadàver) a Catalunya, un 17,8 % més que el mateix període de l’any passat. El consentiment de les famílies a la donació se situa al voltant del 80 %, una xifra que la conselleria vol millorar apropant la donació fora dels hospitals, com a l’atenció primària.
Pel que fa als donants vius, 59 persones han donat un ronyó aquest any, una xifra inferior a la de l’any passat (67). Els hospitals catalans fan prop de la meitat dels trasplantaments renals de donant viu de tot l’estat espanyol. Quant a la donació en vida d’una part del fetge, a Catalunya fa anys que no es realitza, sobretot des que es va posar en marxa el programa de trasplantament hepàtic split, una tècnica que permet fer dos trasplantaments amb un sol fetge.
Per tipus d’òrgans, s’han fet 370 trasplantaments renals entre gener i abril del 2024 (342 en el mateix període de l’any anterior); 87 hepàtics (83); 23 cardíacs (21); 39 pulmonars (37) i 14 pancreàtics (8). L’any passat, Catalunya va fer més trasplantaments d’òrgans que mai, 1.393. Tot i aquests increments, 1.270 persones continuen esperant un òrgan a Catalunya, segons dades de finals de maig.
Regulació europea de les substàncies d’origen humà, com sang, teixits i cèl·lules
En un context de grans assoliments sanitaris i científics, que plantegen desafiaments ètics o de biovigilància, s’espera que la Unió Europea publiqui en les properes setmanes el nou reglament sobre substàncies d’origen humà (SoHO), que es va aprovar per unanimitat. Es tracta d’una normativa per maximitzar la seguretat i la traçabilitat dels trasplantaments i altres processos que impliquen substàncies d’origen humà per endreçar aquest camp a Europa.
Aquestes substàncies inclouen la sang i els seus components; els teixits i les cèl·lules humanes tant reproductores com no reproductores, així com la llet materna i la microbiota, mentre que en queden fora els òrgans per les seves especificitats.
