(ACN / Redacció) Les dones tenen el doble de risc de morir quan pateixen un infart: triguen més temps a acudir a urgències, ja que aguanten més el dolor, i sovint els símptomes es confonen amb ansietat.
Aquesta va ser una de les conclusions d’un estudi publicat el 2019 liderat per la doctora Antonia Sambola, del Servei de Cardiologia de l’hospital de la Vall d’Hebron, que va posar en evidència que el biaix de gènere repercuteix en la mortalitat. Des del 2019, les coses no han canviat. “Les dones continuen arribant tard a l’hospital. La situació pràcticament no ha canviat”, afirma Sambola el Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones.
Les malalties cardiovasculars, la primera causa de mort en les dones
La doctora Sambola recalca que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en les dones encara que “clàssicament s’ha associat l’infart amb l’home”. A més a més, indica que cada any moren a l’estat entre 6.000 i 9.000 dones més que homes per patologia cardiovascular. Tot i això, assegura que acostumen a minimitzar els símptomes d’un infart i aguanten més el dolor, i per això solen acudir més tard a urgències. A més, moltes vegades els símptomes es confonen amb ansietat.
Quan les dones arriben amb un infart, moltes vegades han trucat, han alertat de dolor al pit i els han dit que s’esperessin, es prenguessin un paracetamol i un diazepam i ho consultessin amb el metge de capçalera
El Vall d’Hebron crea una comissió clínica per aplicar la perspectiva de gènere
El Vall d’Hebron ha creat una comissió clínica per aplicar la perspectiva de gènere en l’atenció i tractament, amb diversos serveis implicats. La doctora Sambola aprofita per aclarir que els símptomes d’un infart no són diferents, com s’havia cregut anteriorment, i indica que al voltant del 80 % de les persones que pateixen un infart, en tots dos gèneres, tenen dolor toràcic. La diferència, precisa, és que les dones poden tenir més nàusees, vòmits o marejos.
Biaix també en els assajos clínics
Un altre biaix de gènere en medicina es produeix en els assajos clínics, amb una infrarepresentació del gènere femení. La doctora Sambola indica que no arriben al 30 % en els assajos cardiovasculars, tot i que després els fàrmacs testats s’administraran a tota la població, i afirma que la indústria farmacèutica està “menys interessada” en la participació de les dones perquè “la influència hormonal pot interferir en els resultats dels medicaments”.
