L’Hospital de la Vall d’Hebron ha liderat un estudi que —asseguren— canviarà les línies d’investigació obertes actualment per reduir les lesions causades pels infarts. Estudis previs en la matèria concloïen que provocar isquèmies artificials, és a dir, obstruir la circulació sanguínia en determinades zones de l’organisme just després de l’infart, preparava el cor per al dany i el reduïa. Ara bé, l’estudi de la Vall d’Hebron demostra ara que, tot i que aquesta estratègia havia donat bons resultats en estudis experimentals i en algun estudi preliminar, no és eficaç en humans. 

Més de 300 pacients estudiats

L’estudi s’ha dut a terme amb més de 300 pacients amb infart agut de miocardi i elevació del segment ST, un dels més greus. A banda del Vall d’Hebron, que ha liderat la investigació, hi han participat sis centres espanyols més. El doctor Ignacio Ferreira, cap en funcions del servei de Cardiologia de la Vall d’Hebron, assegura que aquest resultat, tot i ser neutre, pot ajudar molt a dirigir la línia de les futures investigacions en cardiologia i ha concretat que en un futur s’haurà d’estudiar també perquè els resultats es contradiuen amb les conclusions dels estudis previs.

Des de l’Hospital asseguren que un dels aspectes clau de la investigació ha estat l’ús de la imatge cardíaca. El doctor José Rodríguez, coordinador de la Unitat d’Imatge Cardíaca del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron, explica que gràcies a la ressonància magnètica cardíaca han pogut observar amb precisió la mida de l’infart i han comprovat que no canviava durant la isquèmia.

Isquèmies artificials

Fins a la publicació de l’estudi, moltes de les investigacions apuntaven que les isquèmies artificials generaven un entorn bioquímic en les cèl·lules cardíaques que permetia que el cor infartat s’adaptés molt millor a la reducció del reg sanguini i la potencial lesió que es produeix després de l’obertura de l’artèria amb l’stent (un petit tub de malla de metall que s’utilitza per desobstruir les artèries que porten la sang al cor).

L’estudi aclareix un dels debats científics més importants en el camp de la cardiologia i ha estat seleccionat com un dels més importants en el Congrés Europeu de Cardiologia, que se celebra aquest cap de setmana a París, i que fa dos anys es va celebrar a Barcelona.