Els refugiats que atén ACATHI provenen de contextos de persecució en què s’han vulnerat els seus drets: “Tenen molta por i busquen un lloc segur”, explica en Rodrigo Alaneda, president de l’associació. “Quan arriben al nostre país sovint troben llocs on, de nou, s’han d’enfrontar a la vulnerabilitat”, afegeix.
Buscant la calma
Kènia castiga l’homosexualitat amb penes de fins a 14 anys de presó. Per això l’Awadh va decidir fer les maletes i marxar del país. Una sola cosa tenia clara: la seva nova casa havia de ser Barcelona.
“Aquesta ciutat és número u en organitzacions LGTBI arreu del món. Vaig llegir a pàgines web que aquí hi ha ambient i que la gent no et tracta malament. Per això tinc confiança en Barcelona”, explica l’Awadh, que s’allotja al pis que l’associació té a Gràcia.
La història de la Lídia parla de persecució per ser lesbiana a Hondures, d’on va fugir, i discriminació a Espanya. Ella va ser usuària d’aquest pis i ara, ja estabilitzada pel seu compte a Barcelona, explica la seva experiència a altres refugiats que opten a entrar al projecte.
“Els homosexuals no demanem llocs especials”, remarca. “Només un lloc on jo pugui estar segura, per no sentir-me criticada, on no sentir-me jutjada per les meves opinions”.
