L’Ajuntament de Barcelona demana a la Generalitat finançament i enllestir el projecte de llei per retirar l’amiant de les edificacions de la ciutat dins del termini que estableix la Unió Europea. Així ho ha dit la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, després que la Sindicatura de Greuges hagi advertit aquest dilluns que Catalunya va tard en la retirada d’aquesta substància cancerígena. La síndica Esther Giménez-Salinas denuncia que només un 27 % dels municipis catalans han fet un cens amb els punts on s’ha detectat amiant i, en aquest sentit, Bonet ha respost que “Barcelona ha fet els deures” i ja ha entregat al govern una llista d’edificacions on hi ha amiant.
“El nostre objectiu és complir i haver retirat l’amiant de totes les edificacions públiques el 2028”, ha explicat Bonet, tal com diu el dictamen europeu que també situa el límit per als edificis privats el 2032. Malgrat això, alerta que “aquest repte no es podrà entomar sense les eines i el finançament” que necessiten els ajuntaments i que “ha d’entomar la Generalitat, fent un projecte de llei que està pendent”.
Deures per al proper govern de la Generalitat
Per retirar l’amiant de Catalunya, la síndica no només situa la pressió sobre els ajuntaments que encara no han fet el cens. També apunta a un “marc legal incomplet” que endarrereix la retirada d’aquest material, prohibit a Catalunya des del 2002. Per això, mirant directament al futur govern de la Generalitat, demana més recursos i aclarir el marc legal. Apel·la a la cooperació entre les administracions i —igual que el síndic de greuges de Barcelona— considera que el nou executiu haurà de prioritzar la qüestió i avançar en la regulació normativa al Parlament.
Prioritzar la protecció dels col·lectius vulnerables
A Catalunya, gran part de l’amiant existent és a teulades, canalitzacions i edificacions fetes entre els anys 60 i 80. La majoria d’aquest amiant ha exhaurit la seva vida útil i és urgent retirar-lo. És per aquest motiu que la sindicatura també demana fer passar al davant les edificacions properes a col·lectius vulnerables, com els infants i la gent gran.
