Barcelona té més de 50 projectes en marxa dedicats a l’ensenyament de les llengües comunitàries, vinculats a escoles, centres culturals, cívics o de culte, entre altres. Així ho recull el document Diagnosi de l’ensenyament de llengües familiars a Barcelona, presentat dins el cicle Barcelona, la Ciutat de les 300 Llengües.
Àrab, urdú i xinès
L’informe destaca que les iniciatives reforcen la diversitat lingüística i funcionen com a generadores de xarxes de suport i intercanvi cultural. Entre les llengües més ensenyades destaquen l’àrab, l’urdú i el xinès, a banda de les hegemòniques com l’anglès i el francès. A Barcelona conviuen persones de 184 països diferents i es parlen més de 300 llengües, tot i que són al voltant de 80 les que més es parlen a Barcelona.
Les més de 50 iniciatives d’ensenyament de llengües familiars o comunitàries que acull Barcelona permeten que “el capital lingüístic del seu alumnat reverteixi en les seves trajectòries acadèmiques, perspectives professionals i alhora en les necessitats de la ciutat”, diu l’informe. També ajuda a reforçar el vincle amb les famílies que tenen a l’estranger i funcionen com a generadores de xarxes de suport i espais de trobada i intercanvi cultural.
Desconeixement de les llengües particulars de les comunitats
D’entre les conclusions, destaca que malgrat que hi hagi una gran diversitat lingüística a la ciutat, hi ha força desconeixement de les llengües particulars de cada comunitat. Per això, es recomana reduir les barreres que troben els projectes d’aprenentatge de llengües familiars. L’estudi assenyala el tipus de dificultats que s’han trobat, com ara la centralització i l’adjudicació pressupostària suficient des de les institucions educatives, el desconeixement dels ajuts i les traves burocràtiques.
