Uns 1.200 edificis barcelonins conserven encara els anomenats ascensors històrics, els primers que es van construir a la ciutat entre finals del segle XIX i 1939. En una primera fase d’estudi, l’Ajuntament n’havia ubicat al mapa de l’Eixample uns 420, però després d’una segona fase de recerca, en què, a més, s’ha ampliat el radi cap al sud de Sarrià, la xifra s’ha triplicat. Amb totes les dades s’ha elaborat un mapa actualitzat com a inventari.
Es tracta d’ascensors que conserven almenys la cabina de fusta, més o menys ornamentada, i que en alguns casos també tenen miralls, vidres bisellats o reixes entramades, entre altres elements. “Els primers ascensors els dissenyaven els mateixos arquitectes, per això eren més artístics”, assenyala Joan Camprubí, gerent de l’empresa especialitzada en aquest tipus d’elevadors històrics, Ascensors Camprubí.
Subvencions per restaurar-los
La intenció de l’Ajuntament de Barcelona en fer aquest inventari és “potenciar que les comunitats de veïns conservin la cabina original quan hagin d’introduir les actualitzacions dels sistemes de seguretat que marca la nova normativa d’ascensors”, explica Montserrat Prados Barrabés, directora tècnica de l’Institut de Paisatge Urbà. Molts dels ascensors històrics ja estan protegits, juntament amb l’edifici. En altres casos, “caldria valorar-los individualment i la seva història”, apunta.
Per facilitar-ne la preservació, l’any passat ja van anunciar subvencions encarades a la restauració de les cabines de fusta i altres elements originals. Uns ajuts que es tanquen el 15 de novembre però que tot apunta que es renovaran de cara al 2025. De moment, la demanda no ha estat gaire alta però, segons Prados, comença a despertar-se l’interès per conservar-los i les consultes sobre les subvencions, que cobreixen un 30 % de la despesa, amb un màxim de 30.000 euros.
Una restauració artesanal
A l’altra banda, empreses com Ascensors Camprubí són qui afronten uns treballs que requereixen de mà d’obra especialitzada i molta feina artesanal, “a mida”. La restauració pot suposar, doncs, una inversió important, en funció de si la cabina té més ornamentació o menys. Una despesa que se suma al principal repte dels ascensors històrics: el d’adaptar la maquinària i les guies a la normativa actual.
Tot plegat el fa augurar que durant les properes dues dècades serà molta la feina en el sector i falta molta mà d’obra. L’inventari diu que hi ha 1.200 ascensors històrics, però, segons Camprubí, encara en falten molts per ubicar: “Diria que, si mirem a tota la ciutat, ens podem trobar més de 5.000 ascensors històrics”.
