Com es viu l’acollida infantil? A Catalunya, hi ha més de 600 famílies que acullen nens en situació de risc a casa seva. Betevé n’ha conegut una: la Mónica Ramos i l’Antonio Llanos no podien tenir fills biològics i van optar per aquesta via.
Tenen dos nens: la Kiara que és una nena espanyola de sis anys i el Giovanni que és un bebè bolivià de només 17 mesos. Tant la Mónica com l’Antonio coincideixen a dir que acollir-los “els ha canviat la vida”. “Vull que, malgrat els seus problemes, estiguin bé i tinguin el seu propi entorn familiar”, apunta l’Antonio. Segons la Mónica, “és millor que rebin l’escalf d’una llar, per al seu benestar”.
La Kiara i el Giovanni es veuen sovint amb les seves famílies biològiques. De moment, estan en acollida permanent, és a dir, sense data de finalització, però la Mónica i l’Antonio tenen clar que la prioritat és que, tard o d’hora, quan se’ls garanteixi una estabilitat, tornin amb els seus pares biològics.
Crida a les famílies de Catalunya per acollir infants de zero a sis anys
La Generalitat fa una crida a l’acollida infantil per trobar casa a un centenar de nens que es troben en situació de risc. L’administració està en plena campanya per millorar les xifres actuals: hi ha més de 600 famílies acollidores, amb les quals hi viuen més de 900 nens. Unes dades que han millorat des del 2016.
Entre els 100 nens que estan en un centre i busquen llar, hi ha grups de germans i infants amb malalties greus o diversitat funcional. La primera fita de la campanya ‘Entre tots, fem gran l’acolliment’ és trobar voluntaris, però, segons l’Agnès Russiñol, directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, la meta se situa més enllà. “L’objectiu és promoure la cultura de l’acolliment al nostre país”, explica.
