(ACN) Prop de quatre de cada 10 avortaments voluntaris finançats públicament a Catalunya s’acaben derivant a clíniques privades. Segons càlculs de l’ACN, a partir d’una petició de transparència a Salut, el 37 % de les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) sufragades per la Generalitat entre el 2020 i el juliol del 2022 es van fer en centres que no formen part del sistema sanitari integral d’utilització pública (SISCAT).
El 78 % del total dels 49.319 avortaments que es van fer al país en el mateix període es van finançar públicament ja fossin practicats en centres públics o privats. D’altra banda, al voltant de 1.000 residents a França i 300 a Andorra van avortar a Catalunya entre el 2020 i el primer semestre d’aquest any.
Un 49.4 % dels avortaments, en centres privats
Sense tenir en compte el finançament, des de l’inici del 2020 i fins a mitjans d’aquest any, un 49,4 % dels 49.319 IVE es van fer en centres públics i la resta, en privats. També es divideixen en parts gairebé iguals els avortaments farmacològics, amb un 51,3 % del total, i els quirúrgics, amb un 48,7 % en el mateix període. Amb tot, sí que hi ha una tendència clara a avortar en les primeres nou setmanes de l’embaràs, en el 82 % dels casos.
Barcelona té 19 centres per fer avortaments
Pel que fa a la distribució territorial, dades consultades el 9 de desembre al web de Salut mostren 42 centres a les comarques de Barcelona autoritzats per fer IVE, 19 al Barcelonès. Els centres que no pertanyen al SISCAT són els que fan més interrupcions voluntàries de l’embaràs. El Centro Médico Aragón, al carrer de Viladomat, practica un 14 % del total d’avortaments a Catalunya des del 2020. Es tracta d’un centre que no forma part del SISCAT, però amb acord amb Salut per rebre peticions derivades de la pública.
El Barcelonès, la comarca amb una taxa més alta d’avortaments
Entre les residents a Catalunya, la comarca amb una major taxa d’avortaments per cada 100.000 persones el 2020 va ser el Barcelonès, amb 321, seguida del Gironès (286), Osona (256), el Segrià (253), l’Alt Empordà (235) i la Selva (234). A la part baixa hi ha comarques més envellides, com ara a la Ribera d’Ebre, on se’n van registrar 55 per cada 100.000 habitants, per darrere de la Terra Alta (70), l’Alta Ribagorça (77), el Solsonès i l’Alt Urgell (totes dues amb una ràtio de 94).
