Els 12 noms que s’ha proposat revisar són els següents: passeig de Joan de Borbó, plaça de la Reina Maria Cristina, avinguda de la Reina Maria Cristina, passatge d’Isabel II, avinguda de Joan de Borbó, passeig d’Isabel II, plaça de Joan Carles I, carrer d’Alfons XII, avinguda del Príncep d’Astúries, carrer de la Reina Cristina, carrer de la Reina Victòria i moll Príncep d’Espanya.
El president del Grup Municipal d’ERC, Alfred Bosch, ha justificat la proposició per motius “republicans i democràtics”. “No volem cap reconeixement a una dinastia imposada per les armes, perpetuada per diverses dictadures i que actualment es troba sota sospita de corrupció.” El líder municipal d’ERC ha explicat que s’han fixat aquests noms perquè són espais o carrers on viuen pocs veïns o bé ningú. “La gent té dret a rebatejar els carrers com li doni la republicana gana”, ha sentenciat.
Des de CiU, el regidor Jaume Ciurana ha donat suport a la proposició, però ha advertit que “mai les presses no poden condicionar aquest debat”. Ciurana també ha recordat que la decisió de posar el nom a un carrer depèn de l’alcaldessa. La regidora de la CUP Capgirem Barcelona, Maria Rovira, ha lamentat que a la llista no hi hagi més noms, però ha votat a favor de la proposta d’acord “per totes aquelles persones que van lluitar per una vida digna però que el feixisme les va aixafar”. Des del PSC, la regidora Carmen Andrés ha justificat l’abstenció perquè considera que aquest debat s’ha d’afrontar “amb tranquil·litat i honestedat”.
La regidora de Ciutadans Marilén Barceló, que hi ha votat en contra, ha acusat ERC de presentar aquesta proposta per “sectarisme ideològic” i ha assegurat que en època de crisi la ciutat té altres prioritats.“Saben què costaria a cada veí i veïna el canvi de nom?”, ha qüestionat Barceló, que ha afegit: “Estarien d’acord a no emprar aquests diners a mesures socials i d’urgència?” També ha justificat el “no” la regidora del PP Àngels Esteller, que creu que la proposta “és una iniciativa sectària”. “La monarquia borbònica té una estreta relació amb Barcelona”, ha dit Esteller, que ha acusat ERC de voler esborrar la història.
La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha dit que no correspon al govern decidir el nom dels carrers sinó a la ciutadania. “Els veïns tenen dret a posar i revisar els noms, ha de ser una qüestió de consens de ciutat”, ha afirmat. El comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria, Xavier Domènech, ha assegurat que “Barcelona té una memòria sobrerepresentada i una altra infrarepresentada”. Domènech ha recordat, però, que l’última paraula la tindran els veïns i la Comissió del Nomenclàtor, i que es treballarà perquè si hi ha canvi de noms “tinguin cost zero” per als veïns.
