Oficialment, tots dos executius insisteixen que cal deixar treballar la justícia, però el discurs oficial es trenca un dia sí i l’altre també amb declaracions de representants del Govern belga que han deixat clar que desconfien de la justícia espanyola. Aquest diumenge, el ministre de l’Interior belga, el flamenc Jan Jambon, ha dit a una televisió que “Madrid ha anat massa lluny” i s’ha preguntat “on és Europa”. També ha dubtat que si la violència policial de l’1 d’octubre s’hagués produït a Polònia o a Hongria, potser la resposta europea no hauria estat el silenci.
El vicepresident del Partit Popular Europeu i líder del PP a Europa, Esteban González Pons, ha qualificat aquestes paraules de ser “irresponsables i perilloses” per a la cooperació entre països membres de la UE. En un comunicat, lamenta que el ministre belga posi en dubte “la imparcialitat i el respecte per la legalitat” de la justícia espanyola i l’acusa de tenir “un ampli historial xenòfob”, una declaració que, al seu torn, ha rebut la resposta d’un eurodiputat del partit de Jambon, que ha dit a González Pons que “hauria de callar quan parla de les arrels d’altres partits europeus” perquè “el Partit Popular té les seves arrels en l’època franquista”.
La Comissió Europea manté el silenci i les declaracions de perfil baix en relació amb Catalunya. El portaveu de la Comissió, Margharitis Schinas, ha hagut de respondre un dia més a les preguntes insistents dels periodistes, però només ha admès que, si abans es tractava d’un afer intern d’Espanya, ara “es tracta d’un afer judicial”, ha dit. “És un procés de cooperació entre jutges dels estats membres. La Comissió no té cap paper en una ordre de detenció europea. És una qüestió de separació de poders”. Un periodista francès present a la sala ha rigut irònicament i li ha retret: “No han de dir res de tot això. Em sembla increïble!”.
