La segona jornada del ple ha seguit un guió similar al del primer dia, amb interrupcions reiterades de la sessió perquè la Mesa i la Junta de Portaveus avaluïn qüestions tècniques d’aplicació del reglament. Una tramitació que ha començat al migdia, quan Junts pel Sí i la CUP han invocat per tercera vegada l’article 81.3 del reglament de la cambra per alterar l’ordre del dia i afegir-hi la tramitació de la llei de transitorietat.
A partir d’aquí, els partits de l’oposició han tornat a utilitzar la mateixa estratègia que ja havien fet servir dimecres amb la llei del referèndum. Un per un i per separat, han demanat reconsideracions i valoracions d’aspectes legals a la Mesa del Parlament. Com ja va fer amb la llei del referèndum, el portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha insistit a demanar un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei i ha protagonitzat un dur enfrontament amb la presidenta del Parlament, a qui ha acusat de saltar-se la llei. Des de Junts pel Sí, Marta Rovira ha criticat l’oposició per convertir la Mesa del Parlament “en un espai de debat polític, que no li correspon” i, en canvi, “limitar l’hemicicle al debat tècnic que correspon a la Mesa”. Ferran Pedret, portaveu del PSC, ha advertit que, com ja van fer ahir, demanaran un recurs d’empara al Constitucional cada cop que creguin que s’estan vulnerant els seus drets.
Finalment, el text s’ha aprovat amb els vots favorables de Junts pel Sí i la CUP, i a diferència d’unes hores abans -en la votació de la llei del referèndum- amb els vots negatius dels 10 membres de Catalunya Sí que es Pot, inclòs Albano-Dante Fachín, que, malgrat tot, ha fet després algun tuit incendiari.
Comparteixo algunes coses que diu @jcoscu. El problema és que el seu anàlisis es deixa coses molt importants fora… i això ho invalida tot.
— Albano-Dante Fachin (@AlbanoDante76) 7 de setembre de 2017
Novament, els diputats de Ciutadans, PSC i el PP s’han absentat de l’hemicicle abans de la votació.
La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana és la norma suprema que hauria de regir la legalitat catalana a partir de l’1 d’octubre, si guanya el “sí” en el referèndum d’independència, i de manera provisional fins que s’aprovi una constitució catalana. La llei té 89 articles i defineix Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”. S’hi estableixen, sobretot, els òrgans judicials que vetllaran per la legalitat catalana, com el nou Tribunal Suprem de Catalunya, que substituiria l’actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També s’hi concreten els requisits relatius a l’obtenció de la nacionalitat catalana i la possibilitat d’una doble nacionalitat catalana i espanyola.
