L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el nou planejament urbanístic per al 22@ que duplica el nombre d’habitatge assequible respecte al pla vigent, fins arribar als 12.000 pisos, sense disminuir el milió de metres quadrats que encara està pendent de desenvolupar per a activitats econòmiques. En total, el 22@ tindrà 17.000 habitatges (comptant també els de mercat lliure), dels quals en queden per construir 7.000.
El consistori preveu que la majoria dels habitatges protegits nous acabaran sent públics i de lloguer. “Volem que passi de ser un espai de la ciutat on només es treballava, a ser un espai on es pugui viure i treballar”, argumenta la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz. El pla, que passa del 10 % inicial destinat a habitatge a un 30 %, està pendent de l’aprovació provisional a la Comissió d’Urbanisme de la setmana vinent i al plenari municipal de febrer.
Un mercat al 22@
La incorporació d’habitatges (n’hi ha 8.000 més que en el planejament inicial del 2020) i, per tant, de veïns als barris, també obliga a replantejar els serveis d’aquesta zona. El nou planejament reserva 35.000 m2 a equipaments de proximitat. En total hi ha 15 solars reservats que es destinaran a escoles, ambulatoris, espais culturals i esportius i també a la construcció d’un mercat. La ubicació no s’ha concretat perquè es vol pactar amb veïns.
“Avui no només presentem el nou 22@, sinó els treballs que defineixen una nova Barcelona”, assegura Sanz. El nou planejament també preserva el passat industrial de la zona, amb la protecció de 450 finques i dels 20 passatges que encara es conserven. Tal com ja recollia el document en l’aprovació inicial, un de cada tres carrers del 22@ es convertiran en “eixos verds” de prioritat per als veïns, com la remodelació del carrer de Cristóbal de Moura.
Es manté l’activitat econòmica
El planejament del 22@ dona resposta a les 77 al·legacions que s’han presentat. Tot i les incorporacions d’habitatge i equipaments, el projecte manté la previsió d’activar el milió de metres quadrats per activitats econòmiques que encara queden pendents de desenvolupar. Un impuls que, segons el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, permetrà crear 60.000 llocs de treball.
A banda del sector tecnològic, el consistori també vol diversificar les activitats econòmiques i incorporar propostes relacionades amb la cultura, l’esport, l’educació, la creació artística o l’economia verda i social.
