L'actual Estatut es va cuinar al Parlament durant mesos, fins que finalment la reforma del text es va aprovar a la cambra al setembre d'ara fa cinc anys. Era només el principi d'un camí llarg i difícil. ÁNGEL ACEBES, exsecretari general del PP "Hay más de 20 causas de inconstitucionalidad, ya se lo dijimos que iba a generar enfrentamientos y dolores". Els recels del PP es van mantenir al llarg dels mesos. Fins i tot, després que la reforma del text rebés el vistiplau del govern central, gràcies al pacte entre Artur Mas i Zapatero. Va ser la foto de la polèmica, no només per l'aliança, sinó perquè llavors es va fer la primera retallada important al text. Poc després l'Estatut s'aprovava per majoria absoluta al Congrés dels diputats amb els vots en contra de PP i Esquerra Republicana. Això passava al març de 2006. Tres mesos després el poble català el votava en un referèndum marcat per l'abstenció, de més del 50%. El text entrava en vigor, però poc després, al juliol de 2006, el PP presentava el recurs d'inconstitucionalitat sobre el text. Durant aquests quatre anys, el tribunal s'ha mirat el document del dret i del revés, sense arribar a un consens. Davant aquest bloqueig, els partits catalans opten per fer front comú per demanar la renovació del tribunal, que consideren no està legitimat per dictar sentència. Primer, es demana des del Parlament. I després el mateix president Montilla viatja fins al Senat per exigir el nomenament de nous jutges.
