El Govern espanyol ha aprofitat l’últim Consell de Ministres per aprovar una de les mesures socials pendents, que podria haver quedat en un calaix a causa del bloqueig dels pressupostos i la convocatòria d’eleccions anticipades. L’executiu de Sánchez té com a punts bàsics l’allargament dels contractes de lloguer dels tres anys actuals fins a cinc anys en cas que el propietari sigui un particular i fins a set en cas que el propietari sigui una persona jurídica. La norma serà aplicable sempre que ambdues parts no pactin una vigència inferior a l’hora de signar el contracte. També s’amplia la pròrroga tàcita, que s’aplica quan s’acaba el contracte i cap de les parts no ha dit res, que passa d’un any a ser de tres.
D’altra banda, si el propietari no vol renovar el contracte haurà de comunicar-ho a l’inquilí amb quatre mesos d’antelació —i no un, com fins ara. I si el llogater vol marxar del pis, haurà de fer-ho saber al propietari amb dos mesos de temps, un període que fins ara també era d’un mes. El decret llei també inclou una limitació màxima de la fiança equivalent a dos mesos del preu del lloguer.
Mentre duri la vigència d’un contracte, el preu del lloguer no podrà pujar per sobre del que pugi l’IPC. En canvi, no s’estableix cap mesura de control de preus entre un contracte i el següent, que és quan els propietaris acostumen a aplicar un augment significatiu del preu d’oferta. Les mesures es publicaran aquest dissabte al BOE i entraran en vigor diumenge. Després hauran de rebre el vistiplau de la Diputació Permanent del Congrés, ja que la cambra es dissoldrà dimarts com a pas previ a les eleccions generals del 28 d’abril. La regulació dels lloguers ja es va aprovar a finals del 2018, però Podem i Esquerra van tombar la proposta en considerar-la insuficient.
Punt final als desnonaments oberts
El decret llei també estableix l’obligació per als jutjats de fixar un dia i una hora concrets a l’hora d’ordenar un desnonament. La mesura posa fi a la pràctica dels desnonaments oberts, que es fixaven sense concretar quan es presentaria la comitiva judicial i deixaven les famílies davant d’un període d’incertesa i indefensió, sense saber exactament quan serien desnonades.
Aquest punt era una de les principals peticions de Podem per donar suport al decret llei. Com també ho era l’establiment d’un índex de preus de referència que serveixi per controlar el preu dels lloguers, segons la ciutat o comunitat autònoma. El Govern espanyol ha optat per una sortida a mig camí: impulsar la creació d’un índex que s’ha de poder consultar com a màxim d’aquí a vuit mesos, però que no es podrà utilitzar per controlar els preus de manera directa.
Colau lamenta que el decret queda curt
L’alcaldessa de Barcelona, que aquest divendres s’ha trobat amb el grup de Podem al Congrés dels Diputats, ha valorat el decret llei conjuntament amb la portaveu del partit, Irene Montero. Per Colau, la mesura és “una celebració a mitges”. L’alcaldessa ha acusat Sánchez i el PSOE d’haver “cedit a les pressions dels grans fons d’inversió i els especuladors” per no haver inclòs la possibilitat que les ciutats controlin directament el preu dels lloguers. Alhora, però, ha valorat positivament que es posi fi als desnonaments oberts, “que provocaven situacions traumàtiques per a les famílies” i “impossibilitaven la feina de les ciutats per mitjançar o trobar una solució”.
