Ciutat Meridiana és un dels barris que ha concentrat més inspeccions. Aquí s'han mirat 150 pisos propietat d'entitats bancàries i s'ha pogut comprovar que gairebé quatre de cada 10 estaven buits. A banda d'aquest barri, les inspeccions s'han fet també a la Trinitat Vella i el Besòs i el Maresme. En total s'han revisat uns 400 pisos a mans dels bancs, que es preveia que estarien buits. El cas és que només 161 habitatges ho estaven realment. En 75 pisos hi vivia gent després d'arribar a acords amb l'entitat, i els 162 restants estaven ocuapts de manera il·legal per diverses causes. Fruit de la inspecció, centrada només en els pisos buits, s'ha certificat que 19 habitatges fa més de dos anys que no tenen inquilins, i n'hi ha 10 que fa menys temps. En les properes setmanes s'espera tenir la informació de la resta. En el punt de mira hi ha, per ara, els pisos que fa més de dos anys que estan buits. Els bancs tenen un mes per posar-los a lloguer o cedir-los a la borsa de l'Ajuntament. ANTONI VIVES, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà "Si no es corregeix aquesta situació, el mes de març l'Ajuntament de Barcelona imposarà les primeres sancions per pisos desocupats. També és molt important dir això: l'objectiu no és sancionar, l'objectiu és posar el parc a disposició de la gent que té necessitat de sostre". En tot cas, el procés sancionador preveu una multa de 5.000 euros si al cap d'un mes no hi ha hagut resposta. Quantitat que s'anirà incrementant si al cap de dos o tres mesos tampoc no s'ha mogut fitxa. Al quart avís, la multa serà més gran, segons el valor cadastral del pis, i podrà oscil·lar entre els 40.000 o 80.000 euros. El govern municipal vol ara fer un estudi ampliat a tota la ciutat de quants habitatges propietat dels bancs poden estar realment buits.
Ja hi ha data per començar a sancionar els pisos buits de les entitats bancàries. D’aquí a un mes, al març, l’Ajuntament ha anunciat que imposarà les primeres sancions als bancs, propietaris dels 19 pisos de Ciutat Meridiana, la Trinitat Vella i el Besòs, en els quals s’ha detectat que fa més de dos anys que estan desocupats. No són els únics. De fet, arran de les inspeccions municipals s’han detectat 161 habitatges buits en aquests tres barris. D’aquests, hi ha els 19 als quals han obert expedient, 10 que estan buits però que fa menys de dos anys que estan sense que hi visqui ningú, i la resta, sobre els quals es continua “rascant” per confirmar-ne l’estat real.
Aquests 19 pisos expedientats tenen un mes per “mobilitzar-se”. Això vol dir, segons el gerent adjunt d’Habitatge, Antoni Sorolla, que primer s’envia una carta a l’entitat bancària perquè posi el pis “en lloguer o el cedeixi a la borsa de mediació per a lloguer social”. Si l’entitat no actua, primer s’imposaran les multes coercitives que van dels 5.000 als 15.000 euros. El següent pas serà la sanció, que pot arribar a un màxim de 500.000 euros i que es calcularà sobre el valor de mercat de l’habitatge.
Hi ha menys pisos buits dels “esperats”
Les dades de l’Ajuntament indiquen que la mitjana de pisos buits als tres barris més problemàtics quant a habitatge de la ciutat és de l’1%, una xifra segons el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, “molt més reduïda” del que s’havia dit inicialment. Per Vives, això vol dir que al conjunt de Barcelona la xifra mitjana serà “bastant inferior”. Per saber-ho, l’Ajuntament ja ha començat a elaborar un estudi del conjunt de la ciutat que tindrà enllestit en “el pròxim mes i mig”. La intenció es començar a actuar als barris on es detecti una problemàtica més agreujada.
La solució, el lloguer social
El consistori també ha explicat que hi ha 761 habitatges “ocupats” pels antics propietaris que havien deixat de pagar la hipoteca i que s’han pogut derivar cap a la fórmula del lloguer social, gràcies a les negociacions amb les entitats bancàries. Per Josep Maria de Torres, gerent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, l’explicació és clara: “els bancs han descobert que tenir pisos buits no es gens rendible” i, cada cop més, obren la porta a la negociació. L’Ajuntament destaca tres entitats, La Caixa, CatalunyaCaixa i el Banc Sabadell, per ser els que han fet un “esforç més gran” en aquest sentit.
