La seva carrera política va començar a la universitat. Allà, Jordi Solé Tura es va afiliar al partit comunista, des d'on va lluitar contra la dictadura. Aquesta militància el va portar a un exili obligat a Bucarest, on va treballar a la clandestina Ràdio Pirenaica, i també a la presó, on va estar sis mesos l'any 68. Doctor en Dret i catedràtic, se'l considera una de les figures claus de la transició espanyola, sobretot, per ser un dels 7 pares de la Consitució espanyola. Després, també participa en la redacció de l'Estatut de Catalunya. A finals dels 80 es distancia del PSUC i s'afilia al PSC, i el 1991, amb Felipe González com a president, es converteix en ministre de Cultura, càrrec que va ocupar fins el 93. En els últims anys va continuar com a senador i diputat i va publicar les seves memòries. El 2004 es va retirar de la vida política, després que se li diagnostiqués Alzhèimer. Les conseqüències d'aquesta malaltia, però també els nombrosos records de la seva intensa vida, van quedar reflectits en un documental molt guardonat dirigit pel seu fill. El govern català ja ha anunciat que concedirà la Medalla d'Or Jordi Solé Tura a títol pòstum.
