La participació als comicis d’enguany no ha superat el rècord històric de l’any 1987, que es va enfilar fins al 68,9%. Tampoc no s’ha sobrepassat la dada de 1983 (67,8%), ni els resultats de 2003 (61,2%). Tanmateix, dins el rànquing històric, el 52,9% de participació d’aquestes eleccions se situa en quarta posició i supera en tres punts la de 2007.
Ciutat Vella, el més abstencionista al llarg de 32 anys
Per districtes, els ciutadans que més s’han mobilitzat procedeixen de Sarrià-Sant Gervasi (61,6%), les Corts (59%) i l’Eixample (56,2%), zones amb més participació al llarg dels anys. A la part baixa de la llista destaca el districte de Ciutat Vella (42%), històricament on menys s’ha votat des dels comicis de 1979. Tot i això, la participació ha crescut als 10 districtes. L’increment més notable s’ha produït a Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, amb cinc punts més cadascun.
2011, l’any amb més vots en blanc de la història
El vot en blanc ha experimentat una evolució creixent des de 1979, quan només va representar un 0,32%. Fins l’any 87, els districtes es van mantenir per sota de l’1% però a partir de 1991, els ciutadans van començar a contemplar-lo com una opció. De l’1,67% de mitjana l’any 2003 es va passar al 4,08%, assolit el 2007. Enguany el vot en blac ha trobat més adeptes registrant un 4,47%. Sant Andreu ha emès el percentatge més elevat (5,01%), seguit de Sant Martí (4,89%) i Horta-Guinardó (4,88%).
Únics pics de vot nul: 1983 i 2011
L’evolució del vot nul s’ha mantingut en percentatges que no han superat gairebé el 0,5%, excepte en dues ocasions. La primera es va produir l’any 83 amb l’1,55%. Un total de 1.961 persones (2,03%) van emetre un vot nul a Sants-Montjuïc i 1.727 ciutadans (2,91%) ho van fer a Ciutat Vella, els dos districtes amb la dada més elevada. L’històric del vot nul va tornar a baixar fins que enguany s’ha triplicat assolint el 4,47%. Novament Ciutat Vella (2,24%), i d’altra banda, Sant Andreu (2%) encapçalen les xifres, seguides de Sants-Montjuïc (1,93%) i Gràcia (1,89%).
