(ACN) L’amnistia, l’oficialitat del català, les guerres a Ucraïna i Gaza, el “lawfare”’, el canvi climàtic, la política de pactes o l’ascens de l’extrema dreta han estat els temes principals del debat de les eleccions europees 2024 d’aquest dimarts a TV3, que ha estat marcat pels retrets. Els candidats de Junts, el PSC, ERC, Cs, Comuns Sumar, Podem, el PP i Vox s’han encarat durant les més de dues hores de discussió tant per temes de política nacional com europea, tot i que han estat precisament els relacionats amb l’amnistia els que han generat més crispació. La conversa s’ha tensat també en parlar de les guerres a Ucraïna i Gaza i la discussió sobre aliances ha tornat a generar retrets.
En el debat hi han participat Aleix Sarri (Junts i Lliures per Europa), Javi López (PSC ), Diana Riba (Ara Repúbliques (ERC), Jordi Cañas (Ciutadans), Jaume Asens (Comuns Sumar), Irene Montero (Podem), Eva Poptcheva (PP) i Juan Carlos Girauta (Vox).
La llei d’amnistia i el català
Malgrat que l’inici del debat ha estat molt marcat per l’anunci de la data de declaració als jutjats de Begoña Gómez i els retrets al candidat socialista, la llei d’amnistia i l’oficialitat del català han monopolitzat el primer bloc. Aleix Sarri —que ha lamentat que Toni Comín no pugui ser al debat per la seva condició d’exili— ha destacat que en els darrers anys la “repressió” de l’1-O ha estat “derrotada” a Europa. Asens s’ha compromès a “deixar-se la pell” per defensar l’amnistia i també l’oficialitat del català, un compromís assumit també pel candidat del PSC, així com els d’ERC, Junts i Podem.
Javi López (PSC) ha defensat que Catalunya necessita “recuperar la seva influència constructiva” i ser “protagonista” en una cruïlla entre més Europa o la influència de l’extrema dreta. Diana Riba (ERC) també ha promès seguir treballant els pròxims cinc anys per acabar amb “la repressió” i ha remarcat que les amnisties són “una normalitat” a Europa. En canvi, Eva Poptcheva (PP) ha assenyalat que el que fa el PSOE a Brussel·les és “defensar la impunitat de Puigdemont” i ha argumentat que els populars hi defensen els drets “de tots els espanyols”. Jordi Cañas, de Cs, ha subratllat que el “separatisme” ha “ridiculitzat” la presència de Catalunya a l’hemicicle de l’Eurocambra. Des de Vox, Juan Carlos Girauta ha afirmat que l’amnistia és “una abaixada de pantalons”.
Xoc entre Junts i ERC
Sarri i Riba han xocat al final del debat per la llei de claredat i les aliances a Europa. La candidata d’ERC ha demanat a Sarri “tornar a treballar” per una norma europea que fixi les condicions d’un referèndum acordat a la UE. “La llei de claredat és un error”, ha replicat el de Junts, que també ha criticat els republicans per aliar-se amb les nacions sense estat: “És el més fàcil”. El partit de Carles Puigdemont defensa aliances amb parlamentaris dels estats. Cañas ha recordat que Junts és al grup dels no inscrits aquesta legislatura.
Relacions amb Israel
Jaume Asens, dels Comuns, ha demanat aïllar Israel i ha recriminat a la candidata d’ERC, Diana Riba, que el govern del seu partit hagi fet “molt poc” al respecte. En un sentit similar, la candidata de Podem, Irene Montero, veu insuficient el reconeixement de Palestina i ha recriminat a López que “reconegui el genocidi” a Gaza i el govern del PSOE mantingui relacions comercials i diplomàtiques amb Israel. “Sánchez ho ha utilitzat com una cortina de fum en plena campanya electoral per tapar les acusacions de corrupció de la seva dona”, ha lamentat la número 23 de la llista del PP el 9-J, Eva Poptcheva.
En aquest bloc també s’han enganxat Asens i Girauta. “Vosaltres aneu amb els terroristes palestins; nosaltres, amb Israel”, ha dit el candidat de Vox, que ha acusat el candidat de Comuns Sumar d’estar “amb Hamàs” i de ser “el més feixista de tots”.
El cas Volhov
Vox i Cs han aprofitat el bloc sobre relacions internacionals per carregar contra Junts pels seus suposats vincles amb el Kremlin. Per defensar-se, Sarri ha denunciat que el cas Volhov és una “farsa” i ha assenyalat que aquest dimarts l’Audiència de Barcelona ha declarat conclosa la instrucció d’almenys dues de les peces separades de la macrocausa en anul·lar la pròrroga dictada per l’instructor l’1 d’agost de l’any passat. Enmig dels retrets, Girauta ha acusat els de Junts de ser uns “supremacistes” i “xenòfobs”. Sarri ha carregat contra Cs per acusar-los de ser “pro-Putin” quan la presidenta de la missió de l’Eurocambra sobre la immersió ha resultat estar sent investigada pels seus vincles russos.
