Primer pla del logotip de la CUP

La CUP de Barcelona ha fet públics els 10 primers noms que les bases del partit han escollit per a la llista de les eleccions municipals del 2023. Segons ha explicat la formació a través d’un comunicat, no és definitiva i els noms no estan en l’ordre que acabaran tenint finalment.

Això serà la feina que haurà de fer l’Assemblea Plenària de la Candidatura, convocada per al diumenge 18 de setembre. L’endemà, el dilluns 19, la CUP de Barcelona farà una roda de premsa pública per explicar l’ordre i els noms definitius dels 10 primers candidats: “La candidatura […] està immersa en el procés de confecció de la llista electoral, així com el programa polític per a la ciutat”.

Per ara, els primers noms són els següents:

  • Clara Camps Calvet (Gràcia)
  • Dani Celma Fernández (el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot)
  • Basha Changuerra Canalejo (Nou Barris)
  • Thaïs Cloquell Villarte (les Corts)
  • Joan Sebastià Colomer Tejada (Ciutat Vella)
  • Joaquim Delgado Belmonte (el Clot i el Camp de l’Arpa del Clot)
  • Jordi Estivill Castany (el Poblenou)
  • Eva Fernández Lamelas (la Barceloneta)
  • Marta Gilabert Fulcarà (el Poblenou)
  • Santi Gonzalez Miret (el Raval)
  • Jordi Gutiérrez Ferreirua (Nou Barris)
  • Adriana Llena Places (les Corts)
  • Albert Martín Gómez (el Poblenou)
  • Marga Olalla Marfil (Sants)
  • Alfons Romero Clavel (Sant Andreu)

El repte de tornar a entrar a l’Ajuntament

El maig del 2015 la CUP va irrompre per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona. Prop de 52.000 vots van conferir als anticapitalistes tres regidors i van situar la CUP com a última força del consistori, empatada en nombre d’edils amb el PP i només un per sota del PSC. Després d’aquell primer mandat, però, les eleccions municipals del 2019 van fer fora els cupaires de la plaça de Sant Jaume: van rebre pocs més de 29.300 vots.

Ara, la CUP de Barcelona té el repte d’intentar tornar a entrar a l’Ajuntament. És el que va decidir el partit fa uns mesos, amb l’objectiu de presentar una “alternativa rupturista i compromesa amb el territori”.