El Consell de Ciutat ha instat el govern de Jaume Collboni a “incrementar o almenys mantenir” el ritme de construcció o adquisició d’habitatge públic que Barcelona ha tingut en els darrers vuit anys, és a dir, durant els dos mandats d’Ada Colau a l’alcaldia. Un ritme que, defensa, ha estat “molt superior al del període anterior al del 2015”. En un dictamen específic que recull diverses propostes sobre habitatge, en canvi, no entra a valorar la norma que obliga a reservar el 30 % de les noves construccions per a habitatge protegit. Una mesura impulsada pels governs d’Ada Colau i que actualment està en revisió perquè es considera que no ha donat els fruits esperats.
El màxim òrgan consultiu de la ciutat creu que per ampliar el mercat d’habitatge públic calen mesures com escurçar el temps que passa des de l’atorgament d’una parcel·la fins a la construcció i adjudicació final d’un habitatge —que actualment oscil·la entre els cinc i els sis anys—, que els edificis de propietat pública sense ús no es treguin a subhasta i es destinin a polítiques socials o que es garanteixi la qualificació permanent dels habitatges de protecció oficial “per tal que no puguin anar mai al mercat lliure”. Tot plegat, perquè Barcelona assoleixi el 10 % d’habitatge destinat a polítiques socials o de protecció oficial en els pròxims quatre anys “per tal de donar resposta a l’emergència d’habitatge” de la ciutat.
Manifest per la igualtat de tracte i la no discriminació
En la darrera sessió plenària del 2023, el Consell de Ciutat també ha aprovat un manifest en què demana que es garanteixi l’aplicació de la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació, aprovada al Parlament el 2020. Per això demana destinar-hi els recursos “humans i materials” necessaris, establir una coordinació eficient entre les administracions implicades, potenciar el paper de les entitats socials i implementar programes d’acompanyament personalitzat per a les víctimes, garantint-los sempre l’anonimat.
