El dibuixant i cofundador de la revista ‘El Jueves‘ José Luis Martín Zabala ha presentat a la FNAC El Triangle ‘Desmemorias de una revista satírica’, que edita Libros Cúpula. Ho ha fet conversant amb Andreu Buenafuente, qui signa el pròleg del llibre, i amb l’assistència de personatges vinculats a la revista, com el seu primer editor, José Ilario; Mayte Quílez, durant anys directora, i els dibuixants Óscar Nebreda i Joan Vizcarra, entre d’altres.
JL Martín ha desgranat algunes de les moltes històries que apareixen al llibre, en què explica les claus de l’èxit de la publicació, que segueix viva després de 46 anys. “Durant molts anys estava sempre entre les revistes més venudes del país, només al darrera de ‘Pronto’ i les quatre revistes del cor”, afirma Martín. Efectivament, ‘El Jueves’ va vendre, durant anys, entre 500.000 i 750.000 exemplars setmanals.
La primera revista satírica de la democràcia
‘El Jueves’ va néixer el maig del 1977, en un moment en què hi havia moltes revistes d’humor gràfic, com ‘La Codorniz’, ‘Hermano Lobo’, ‘Barrabás’ i ‘El Papus’. “Menys ‘El Papus’, eren revistes del tardofranquisme, molt polititzades, de denúncia. ‘El Jueves’ va ser la primera revista satírica de la democràcia, i era més informal, més fresca”, argumenta el seu cofundador. “I com que les altres van anar tancant, el milloret de cada revista va acabar a ‘El Jueves’. I això va ser una sort”, afegeix. Perich, Tha, Kim, Gin, Òscar, Ivà, Maikel, són només alguns dels noms destacats que han treballat a ‘El Jueves’.
Durant la presentació Martín ha explicat anècdotes divertides, algunes de les quals lligades a les querelles i denúncies a què van haver de fer front els dibuixants, a més del segrest d’algun número polèmic. “Mirat en perspectiva, i després de 46 anys, es pot dir que ham gaudit d’una notable llibertat d’expressió”, afirma l’autor.
Amb poques il·lustracions, ‘Desmemorias de una revista satírica’ té 526 pàgines desplegades en més de 100 capítols, alguns de brevíssims, com el que recorda la publicació, el 2013, del número 1.899, que convertia la revista en la més longeva en castellà, després de superar els 1.898 de ‘La Codorniz’.
