L’omnipresència de la coneguda com a música clàssica en els grans temples de la lírica barcelonina contrasta amb la desconeguda (per al gran públic) música contemporània, experimental o de nova creació. Un equip del ‘Plaça Tísner‘ ha parlat amb els compositors Montserrat Lladó i Pablo Carrascosa i el percussionista Miquel Vich sobre les disciplines artístiques de la música del nostre temps.
En les músiques de nova creació ens inventem nosaltres les normes”
Inventar les normes, buscar sons nous
Explica Miquel Vich Vila, percussionista i director artístic de Frames Percussion, que busquen “sons nous, maneres originals de tocar instruments convencionals, de produir sons que fins ara no s’han escoltat”. Des de fora pot semblar que juguen amb els objectes a través de les conegudes com a “tècniques exteses”: des de rascar l’arc per trobar sonoritats crues o forçar la tensió de la corda per produir un so abrupte a fer propostes alternatives a l’afinació tradicional d’un instrument.
Explica Vich que en el camp de la música clàssica hi ha molt bagatge, “molta literatura” de com s’han de fer les coses. En canvi, en les músiques de nova creació, més especulatives, “ens inventem nosaltres les normes del joc“.
Als concerts, el públic ha d’estar disposat a viure una experiència molt diferent, fins i tot a patir”
Lluny de la bellesa melòdica
Montserrat Lladó Gambín, compositora de música experimental (amb formació clàssica) té molt clar que el públic que va a un concert de música de nova creació ha de buscar “una experiència molt diferent”, estar disposat “fins i tot a patir“. Lluny del “gaudi constant de la bellesa melòdica o harmònica”, rebla Lladó. I recorda que molts compositors que van viure la 2a Guerra Mundial i experiències molt crues intentaven plasma-les a les seves partitures.
El compositor, productor i director artístic de l’ensemble de música contemporània CrossingLines Pablo Carrascosa LLopis defineix la seva música com a “parca, concisa, a vegades una mica agressiva… no en un sentit negatiu” i creu que en el públic assistent als concerts de música experimental també està aquell qui busca la primícia, ser el primer en escoltar una composició musical que mai no s’ha sentit abans.
Amb la música no passa com amb les arts visuals. Un no escolta una cosa que el pot molestar”
Per què no agrada al gran públic?
“Si tingués la resposta no estaríem aquí“, diu amb simpatia el percussionista Miquel Vich quan se li pregunta perquè la música contemporània no arriba al gran públic. La compositora Montserrat Lladó reconeix que els costa sortir de la seva endogàmia: “Som uns quants que ens trobem a tots els concerts“. El compositor Pablo Carrascosa té molt clar que mentre hi ha un públic que va a museus, o al cinema i està disposat a viure cert tedi, fàstic o por, això no passa a la música: “Un no escolta alguna cosa que el pot molestar“.
