El col·lectiu MARC (Mestres Àvies Recuperadores de Contes) són un grup de 16 mestres catalans jubilats que tenen molt clar que els contes de tradició oral han de tenir presència a l’escola. I cada vegada que algun centre educatiu els demana la seva intervenció hi van. Volen salvar de l’oblit aquells relats i llegendes ancestrals que antigament s’explicaven a les places, i que han passat de generació en generació a través de l’oralitat.
“Com una droga”
“És com una droga“, afirma la Teresa Ribas, que forma part del grup gairebé des dels inicis i explica al ‘Plaça Tísner’ que la relació que s’estableix entre la narradora i la quitxalla que l’escolta “és tan potent que t’hi enganxa”. El grup MARC va néixer el 2009 amb el suport de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, des d’aleshores han viatjat per tot Catalunya, i ha explicat un grapat de contes centenaris, entre els quals clàssics com ‘Epaminondas‘, ‘La cua del ratolí’, ‘La filla del carboner‘ o ‘El camí de la fortuna’.
Quan entro a classe em diuen: ‘On tens el llibre?’. Els dic: ‘El tinc al cap i a vosaltres us entrarà per les orelles’”
On el tens, el llibre?
Les Mestres Àvies Recuperadores de Contes “treballem l’oralitat“, defensa amb una dicció impecable Maria Altirriba, “saber escoltar, però també saber pensar i imaginar“. El fet d’explicar els relats sense cap suport visual implica que els infants han de fer servir la seva imaginació. “Quan entro a la classe a explicar un conte em diuen: ‘On el tens [el llibre]?’. I els responc: “El tinc al cap, i a vosaltres us entrarà per les orelles“, afirma Eulàlia París. El relat se segueix a través dels tons de veu, del gest, de la mirada.
En Pep Casas és l’únic home que forma part del col·lectiu. Quan encara feia de professor, les Mestres Àvies Recuperadores de Contes van anar a la seva escola i de seguida van tenir clar que tan bon punt es jubilés s’hi incorporaria. Ell sempre havia reivindicat els contes a l’escola, com la resta d’integrants del grup MARC, que defensen que són una eina per explicar continguts de qualsevol matèria, a més de ser un instrument perfecte per desenvolupar la comprensió lectora.
Treballem l’oralitat. Saber escoltar, però també pensar i imaginar”
Trossos de vida
Escoltar Maria Eulàlia Valeri és un autèntic regal. Sembla sortida d’alguna de les històries que explica. I “juga amb avantatge” respecte a les seves companyes, perquè de petita ja explicava contes, un llegat que va heretar dels seus pares. El que més li agrada de formar part del grup MARC és la satisfacció que genera entre la canalla quan veu “les carones que fan i la il·lusió que tenen als ulls”.
Valeri no entén de cap de les maneres que hi hagi mestres i pares que no expliquin contes als nens perquè “els fan viure la vida… els contes són trossos de vida“.
