La directora i presentadora del programa ‘Va de cine’, una de les veus més longeves de la ràdio catalana i espanyola, ha guanyat el Premi Nacional de Periodisme Cultural, que atorga el Ministeri de Cultura. Conxita Casanovas ens ve a veure al ‘Plaça Tísner‘ per parlar dels seus més de quaranta anys de professió cobrint informació cinematogràfica.
Casanovas ha reivindicat el reconeixement que ha rebut perquè “és un guardó que mai no t’esperes”. I quan li hem preguntat per la situació de la cultura als mitjans de comunicació de casa nostra ha reivindicat que “la cultura és importantíssima als mitjans públics” perquè considera que “una societat sense cultura és una societat morta” i, per tant, s’han de defensar els espais culturals “amb dents i ungles.”
La vida a les sales
Conxita Casanovas va començar la seva carrera a Ràdio Joventut, l’any 1979, abans de saltar a Radio Nacional de España on, ben aviat, es va especialitzar en l’àrea de cultura i, més concretament, en la del cinema. Amant del setè art des de ben petita, la seva trajectòria i les seves inquietuds la van dur, el 1992, a fer-se càrrec de la direcció i la presentació de ‘Va de cine’, tant en la seva edició en català com en castellà.
En aquests més de trenta anys, Conxita Casanovas ha vist el creixement dels grans noms del cinema contemporani, la crisi del VHS, el DVD i el Blu-ray, l’esclat del cinema rodat en digital, la irrupció de les plataformes… i tot ho ha comentat, analitzat i criticat davant d’un micròfon de ràdio.
Presència habitual dels cinemes de la nostra ciutat des de l’any 2018, Conxita Casanovas s’ha convertit en la directora artística del BCN Film Fest, des del qual ha portat fins a Barcelona figures com Johnny Depp, Isabelle Huppert o Meg Ryan. Casanovas treu pit sobre el festival barceloní i assegura que es tracta d’una “marca consolidada internacionalment”.
La reivindicació del periodisme cultural
Fa un parell de setmanes que Conxita Casanovas pot afegir el Premi Nacional de Periodisme Cultural a la resta de reconeixements que atresora. El jurat que li ha atorgat el guardó n’ha destacat “el seu incansable entusiasme i continuada atenció, des de la ràdio pública, al món del cinema” i el seu “personalíssim estil prescriptor, el suport als professionals del sector i la capacitat de transmetre l’amor i la passió pel cinema a diverses generacions d’espectadors”.
Un entusiasme i una atenció pel cinema que continua desplegant, setmana a setmana, des de l’estudi de ‘Va de cine’. Explica que per ella “cada pel·lícula és una oportunitat d’aprendre coses” i que de la seva feina li agrada més “valorar que criticar”. I ho fa amb una mirada i personalitat pròpia, jugant amb les paraules i “intentant trobar l’equilibri: no mentint però sent constructiva”, diu. De fet, confessa que sempre que pot va als rodatges de les pel·lícules perquè l’ajuda a entendre millor les obres.
El “mosaic” de Conxita Casanovas
- Una pel·lícula: ‘Mary Poppins’. Conxita Casanovas tenia poc més de tres anys quan va veure aquest clàssic de cinema, asseguda a les cames del seu pare, en una llotja del cinema Coliseum. L’amor pel cinema, doncs, li ve de ben petita.
- Una cadena: Ràdio Nacional d’Espanya. El 1982 es va iniciar com a periodista cultural especialitzada en cinema d’un dels principals mitjans radiofònics del país, fet que la converteix en un nom històric de la professió.
- Un programa: ‘Va de cine’. Fa més de 40 anys que va començar a emetre’s l’espai degà del cinema a les ones i en fa quasi 30 que el condueix Conxita Casanovas en el seu doble format en català i castellà.
- Un festival: el BCN Film Fest. Pels volts de Sant Jordi, els amants del cinema tenen una cita amb un certamen dirigit per Conxita Casanovas, ubicat majoritàriament als Verdi i que compta amb estrelles internacionals que es passegen pel barri de Gràcia.
- Un premi: el Nacional de Periodisme Cultural. El Ministeri de Cultura li acaba de concedir aquest guardó en reconeixement d’una carrera al llarg de la qual ha rebut, també, altres premis com l’Alfonso Sánchez, el Luis Buñuel o l’Ordre de les Arts i les Lletres francesa.
- Una plaça: la del Diamant. Aquest racó immortalitzat per Mercè Rodoreda va donar també nom a una emblemàtica pel·lícula catalana, però per Conxita Casanovas és el paisatge on va viure molts anys i, és clar, una plaça que té a tocar uns cinemes: els Verdi.
