Malgrat que intuïtivament associem l’hivern amb nevades i precipitacions abundants als Pirineus, el cert és que l’hivern és climàticament l’estació més seca de tot l’any a bona part dels Pirineus, el Prepirineu, i també altres sectors de l’interior del territori. L’excepció, l’Aran —el vessant atlàntic— on la precipitació sol ser regular al llarg de tot l’any.
Malgrat que l’estadística indiqui que és una estació seca, hi ha anys en els quals pot ploure o neva molt. Convé tenir present que en el context mediterrani on s’ubica el Pirineu català la irregularitat entre anys és molt alta, i més ara, en un context de canvi climàtic.
Perill alt d’incendi forestal
Fa dies que el perill d’incendi és entre moderat i alt als Pirineus. Malauradament, la situació s’ha agreujat al llarg de les darreres hores a causa de l’entrada del vent sec del nord, i la previsió que les fortes ventades s’allarguin fins dimecres.
Actualment es troba actiu el nivell 2 del Pla Alfa a 12 comarques a causa del perill d’incendis forestals. Això implica diverses regulacions i prohibicions, entre aquestes el control de columnes de fum (cremes) en terrenys forestals i no forestals a menys de 500 metres del bosc.
Per què hi ha risc d’incendi als Pirineus aquests dies?
Les causes en són diverses: des de finals de novembre que no plou o neva de forma general i abundant al vessant sud dels Pirineus i el Prepirineu. Els episodis de precipitació posteriors, tant pel pont del desembre com després de Reis, van deixar poca precipitació en aquest entorn, a diferència del vessant nord i les zones d’influència.
La manca de precipitació de les darreres setmanes s’ha de sumar als nombrosos episodis de vent eixut del nord i de mestral que van precedit el pas de borrasques i fronts atlàntics. En alguns casos el vent del nord ho ha fet en forma de fogony, un vent calent i molt sec que dispara a l’alça el risc d’incendi forestal a la cara sud dels Pirineus.
A més, el fenomen de la inversió tèrmica, associat als períodes d’estancament anticiclònic persistent com el que estem vivint, implica valors molt baixos d’humitat relativa a cotes mitjanes i altes de les muntanyes, on trobem formacions boscoses extenses, un fet que implica que el grau d’humitat del combustible (herba, fusta morta, etc.) sigui molt baix i, conseqüentment, altament inflamable.
Sense pluja o neu a la vista
El vent del nord perdrà pistonada clarament dimecres, però podria revifar entre divendres i el cap de setmana.
Malauradament, els mapes continuen sense entreveure pluja o neu a curt o mitjà termini. L’anticicló té ganes de quedar-se entre nosaltres força dies més, com a mínim fins a mitjans de febrer.
Els models estacionals auguren un mes amb menys precipitació de l’habitual, menys de poca que sol caure estadísticament al febre, el mes més sec de l’any en alguns sectors dels Pirineus.
