neu al Puigmal
neu al Puigmal, des de Barcelona

Fa temps que ens costa veure neu a Catalunya. Les nevades esquiven casa nostra i els Pirineus i això es nota amb la pèrdua de neu a les solanes de les muntanyes. Tot i que la visibilitat no és especialment bona, aquests dies també es pot veure el Puigmal des de Montjuïc, però amb molta menys neu de la que hi havia fa unes setmanes. La cobertura de neu natural és també molt limitada a la resta dels Pirineus, especialment en zones mitjanes i baixes i del vessant sud.

Així ha canviat l’aspecte del Puigmal, vist des de Barcelona

Només un episodi de neu entre la Puríssima i el febrer

El cert és que la temporada va començar de forma espectacular amb entrades de nord contundents una darrere l’altra que van farcir de blanc tot els Pirineus de dalt a baix, fins al fons de les valls.

Però tal dia farà gairebé dos mesos en què amb prou feines podem dir que hem tingut un episodi que repartís neu als Pirineus, coincidint amb la setmana de Reis.

Els Pirineus a ulls del satèl·lit. A l’esquerra, el 12 de desembre. A la dreta, el 25 de gener. Font: Modis/Terra/NASA

Aquest episodi no va afectar d’igual manera tot els Pirineus, sent el vessant sud i part catalana la part menys afectada i, a més a més, amb una neu situada a una cota més alta.

La diferència, a ulls del satèl·lit, és contundent i es veu un clar retrocés en la cobertura nivosa de moltes zones dels Pirineus.

Tot i que el canvi és espectacular, cal dir que gran part de la diferència rau en el fet que l’inici de temporada va ser totalment excepcional al vessant nord, amb gruixos insòlits a principis de temporada.

Això fa que, tot i el descens, la situació actual a la cara nord sigui de normalitat respecte al gruix habitual per a aquestes dates o fins i tot encara amb més gruix.

La situació canvia notablement al vessant sud, on les estacions nivomètriques donen registres clarament inferiors al que seria habitual a finals de gener.

Els cims de l’Olla de Núria, des de Montjuïc

Des de Barcelona i especialment en dies nets i després de nevades es pot veure perfectament el Puigmal (2.910 m) en una enfilació perfecte que uneix el Castell de Montjuïc amb les bateries antiaèries del Carmel i el sostre del Pirineu Oriental.

El Balandrau (a la dreta) i l’olla de Núria (a l’esquerra del Balandrau), a principis de desembre

De la mateixa manera, una mica més a l’est, seguint tota l’olla de Núria, es pot veure especialment il·luminat pel sol el Balandrau (2.585 m) i el Torreneules (2.713 m).

Quan hi ha bona visibilitat també es pot veure el Canigó (2.783 m), al Conflent.

El Canigó des de Montjuïc, a principis de desembre