El 15 de juny del 1892 és una data que durant molts anys va quedar marcada al calendari en una població ben propera a Barcelona. La tarda d’aquell dimecres es va formar un potent tornado que va escombrar part de l’aleshores vila de Badalona. Els danys material van ser importants i, a més, hi va haver tres víctimes mortals. Aquest no ha estat l’últim tornado que s’ha registrat al Barcelonès, però sí el darrer amb unes conseqüències tan greus.
Una llengua d’aire fred en altura va afavorir la formació de tempestes
Durant els dies previs el 15 de juny hi havia hagut una entrada d’aire càlid que havia dut registres força elevats de temperatura. Ara bé, el dia 14 es va anar acostant una llengua d’aire fred en altura fins que el dia 15 va entrar per l’oest de Catalunya. Segons la reanàlisi “20th Century Reanalysis” de la NOAA, que precisament permet reconstruir la situació meteorològica del passat i així poder estudiar casos com aquest, la temperatura a 500 hPa es va situar per sota dels -15 ºC.
El contrast de temperatura, la formació d’una depressió en superfície al nord dels Pirineus i el fort vent de component sud que bufava a nivells mitjans i alts van afavorir el creixement de nuvolades, i que hi hagués xàfecs i tempestes organitzades. Segons l’observatori meteorològic que hi havia a la Universitat de Barcelona, durant aquella jornada es van acumular prop de 20 l/m2.
Tres víctimes mortals, diversos ferits i molts danys materials
La tempesta en qüestió va arribar a Badalona passades les tres de la tarda. Segons els relats que hi ha de l’episodi, el cel es va enfosquir i va començar a tronar. En qüestió de pocs minuts, una forta ventada va escombrar tota una franja d’uns pocs centenars de metres d’ample que s’estenia de sud-oest a nord-est, entre la zona on actualment hi ha la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs fins gairebé els turons que separen Badalona de Tiana i Montgat.
El tornado, que devia portar un vent superior els 180 km/h, va aixecar teulades senceres, va tombar murs i parets, va desplaçar objectes de tota mena, va arrabassar arbres i va causar danys en finestres. L’àrea més afectada va ser tota la zona industrial, on en aquell moment hi havia molta gent treballant. Una de les fàbriques afectades va ser la de l’Anís del Mono, de les poques que avui en dia queden en aquest sector de la ciutat. Precisament, això va fer que hi hagués diversos ferits.
Les informacions publicades diferien en el nombre. Segons ‘El Ateneo Obrero’, n’hi va haver 10, a més de diverses persones amb contusions. En canvi, segons la informació feta arribar a ‘La Vanguardia’ pel secretari de l’Ajuntament van ser 18 persones, sis de les quals de gravetat. A més, dues persones van perdre la vida en caure’ls a sobre una paret de les fàbriques on es trobaven i una altra en bolcar el vagó de tren dins del qual es va refugiar.
Gràcies a la col·laboració del Museu de Badalona, podem mostrar dues fotografies de les destrosses provocades pel tornado. A la que il·lustra la notícia s’hi veuen teulades malmeses, danys en finestres i en una xemeneia a la fàbrica de tintes de Ch. Lorilleux. A la segona, just aquí sota, es veuen teulades esfondrades i d’altres de despullades de teules, corresponents a la fàbrica de productes químics d’Amadeu Cros.
Un episodi que va generar molta expectació
L’endemà mateix i en dies posteriors la notícia va aparèixer a diversos mitjans de comunicació tant de Catalunya com de la resta de l’estat. Les cròniques relaten que no van ser pocs els curiosos que es van acostar des de Barcelona per veure l’escenari dantesc en què s’havia convertit part de Badalona. Alguns fotògrafs van prendre imatges dels danys. Hi ha, pel cap baix, set fotografies diferents. Una quantitat prou rellevant tenint en compte l’època en què va tenir lloc.
L’últim mort per tornado a Catalunya, l’any 1930
De tornados a Catalunya n’hi ha més dels que podria semblar. De mitjana se’n registren entre cinc i sis. Tot i això, fiblons de la força com el de Badalona són escassos: corresponen al 8 % del total. A més, és poc habitual que hi hagi ferits i, menys encara, morts.
En el cas del Barcelonès, el tornado del 15 de juny del 1892 és l’últim que ha causat víctimes mortals. En canvi, al conjunt de Catalunya l’última persona que va perdre la vida a causa d’un fibló va ser l’any 1930 a Tarragona, segons consta al llibre ‘Els fiblons a Espanya: Climatologia i catàleg de tornados i trombes’, del meteoròleg mallorquí expert en tornados Miquel Gayà.
Més recentment hi ha hagut alguns episodis de tornados a Barcelona mateix o als voltants. Alguns dels més destacables són els que l’any 2005 van afectar l’aeroport, un fet que es va repetir el 2021, i també els que l’any 2019 van afectar el port.
