El març va ser el mes amb menys hores de llum mai registrades abans a l’Observatori Fabra de Barcelona, concretament 81,2 hores de sol, poc més d’un 20 % de les hores de sol disponibles. Es tracta del registre més baix registrat en més de 50 anys d’anotacions d’aquesta variable.
Tota aquesta manca de llum ha quedat perfectament registrada en una fotografia analògica de llarga duració, una solarigrafia, realitzada per JB Cunillera, especialista en aquesta tècnica. La càmera, instal·lada al costat de la cúpula del planetari del CosmoCaixa de Barcelona, ha immortalitzat la trajectòria del sol entre el febrer i l’abril, concretament durant un total de 77 dies.
Una línia per a cada dia
El sol descriu diàriament un arc al cel, entre la sortida i la posta, el seu pas queda impressionat per la càmera tot dibuixant un arc, un semicercle, que mostra la trajectòria que fa el sol al cel de Barcelona durant un dia, des de la sortida pel sud-est (part esquerra) fins a la seva posta (part dreta).
El perfil d’aquest arc va variant gradualment pel fet que l’altura solar varia al llarg de l’any. Aquesta és mínima durant el solstici d’hivern (l’angle solar al migdia és de 25 graus) i màxima el dia del solstici d’estiu (72 graus). L’increment de l’angle solar (de l’altura solar) implica que també variï la longitud i la forma de l’arc que descriu el sol al cel, i que els dies s’escurcin i allarguin.
La solarigrafia que il·lustra aquesta notícia mostra un gran buit a la part central. Correspon a les setmanes de cel tapat i de manca d’insolació que va partir la ciutat de Barcelona, i bona part de Catalunya al llarg del mes de mar, mes en el qual també ens vam veure afectats pel pas de la borrasca Celia.
L’altura solar a principis de febrer era de 32 graus, a finals d’abril de 64 graus.
La tècnica de la solarigrafia
El fotògraf JB Cunillera, fotògraf i operador de càmera de vídeo, s’està especialitzant en la solarigrafia, una tècnica fotogràfica que fa servir paper fotogràfic sense revelar i una càmera sense lent (càmera estenopeica) per captar el recorregut del sol amb uns temps d’exposició molt llargs, com és el cas, de gairebé tres mesos.
La càmera està feta amb material reciclat i consta d’una carcassa feta amb llaunes de cervesa i paper fotosensible en blanc i negre que exerceix com a negatiu. Segons ell mateix defineix, és com un “timelapse” analògic.
