La tarda del 26 d’agost del 2021 ha estat un exemple clàssic de formació de nuclis convectius aïllats però molt potents, que sovint no acaben sent detectats pels models meteorològics.
Bona part dels models meteorològics de referència no pronosticaven pluja, tot i que dos, el centreeuropeu de Meteored i l’AROME de Meteociel, sí que insinuaven la formació de xàfecs al prelitoral central.
La configuració sinòptica d’aquesta jornada és ambigua, amb altes pressions relatives i sense gaires centres d’acció prop de Catalunya. Cal destacar un potent anticicló britànic que lluita amb una gran bossa d’aire fred amb nucli al mar Bàltic, però tot molt lluny de casa nostra. De vegades, aquestes situacions indefinides són les que poden deixar tempestes sorpresa poc previstes i no captades pels models. Això sí, habitualment són xàfecs aïllats i locals que afecten una comarca o fins i tot pocs municipis.
La posició del gran embossament d’aire fred fa que en altura ens arribi una branca secundària (molt desgastada) del corrent en jet, amb corrent del nord-oest en altura. Aquest factor, de vegades, propicia la formació de lleugera inestabilitat.
Aquí hi entren en joc una sèrie de factors locals que propicien el desenvolupament d’aquests xàfecs forts però estrictament locals:
- Efecte palanca de les muntanyes: les serralades Litoral i Prelitoral actuen com a barreres que forcen l’aire a pujar, la qual cosa genera moviments ascendents de la massa d’aire.
- Convergència de vents: es tracta d’una mena de xoc o confluència de corrents d’aire que procedeixen de direccions oposades. En el model AROME de Meteociel intuïm que al sector de Castellar del Vallès es podria haver gestat una conjunció de vent: flux del sud (les marinades) amb certa corrent de ponent.
- Humitat del mar: aquest és un dels combustibles imprescindibles perquè les tempestes es formin i es puguin anar alimentant. La marinada de les tardes a tot el litoral injecta humitat des del mar cap a l’interior, que xoca precisament amb els primers contraforts de les serres Litoral i Prelitoral.
- Calor: La temperatura també és determinant per a la formació d’inestabilitat, ja que l’aire càlid és més lleuger i tendeix a pujar. Precisament la tempesta s’ha format a la plana vallesana, on les temperatures han oscil·lat entre els 31 i els 33 ºC.
Com preveure’n la trajectòria o desplaçament?
El moviment de les tempestes no sempre és fàcil perquè també depèn de múltiples factors que van més enllà del flux de vent en altura, com ara la presència d’un curs fluvial, la disposició d’una serralada o l’acumulació de calor a les conques o planes interiors.
Ara bé, el corrent de vent en altura i les direccions del flux d’aire a diferents capes troposfèriques ens dona pistes sobre com es pot desplaçar (o no) una tempesta. En el cas del nucli convectiu vallesà que estem analitzant, s’ha produït un joc de forces entre la branca secundària del “jet stream” i el vent de garbí a capes baixes.
Aquesta branca secundària del corrent en jet, si us hi fixeu, es troba esquinçada sobre la vertical de Catalunya i en canvi és més forta i contínua al sud de la península Ibèrica i les Balears. Aquest fet fa que, quan es formen tempestes, l’atmosfera no acabi de tenir l’embranzida suficient per fer-les moure molts quilòmetres enllà. A més, hi hem de sumar una força que contraresta: el vent a les capes baixes troposfèriques, que és de garbí.
La combinació d’aquests dos elements explica que la tempesta no s’hagi desplaçat gaire, amb una certa tendència a moure’s cap al sud-est, però sense l’embranzida suficient per afectar amb la mateixa força tota la ciutat de Barcelona.
Situació diferent dels aiguats del desembre del 2020
Els aiguats del 19 de desembre del 2020, que van deixar uns 300 mm a Cerdanyola del Vallès, es van produir per un fenomen anomenat convecció a nivells baixos i, per tant, amb nuvolositat poc desenvolupada. En canvi, les tempestes d’estiu com aquesta tenen un desenvolupament vertical molt considerable que pot superar els 12 km d’altura.
Aquí teniu una crònica per recuperar el procés de formació de les tempestes, els factors i elements que entren en joc i les diferents fases de desenvolupament.
