L’ocell del qual més se’n parla a Catalunya des de finals de desembre, sobretot entre ornitòlegs i aficionats, és el sit gorjablanc que corre per Valldoreix. La seva presència suposa un fet excepcional doncs, fins ara, no constava cap observació d’aquesta espècie pròpia de l’Amèrica del nord a la península Ibèrica.
El sit gorjablanc, una espècie pròpia de l’Amèrica del Nord
El sit gorjablanc (“Zonotrichia albicollis”) pertany a la família dels passerèl·lids. Aquest ocell cria al Canadà i al nord-est dels Estats Units (des de Yukon fins a Terranova, Labrador, Dakota del Nord i el nord de Pensilvània). L’hivern el passa entre el nord de Mèxic i els Estats Units.
El seu hàbitat natural, així doncs, s’emplaça a milers de quilòmetres de Catalunya, motiu pel qual és una espècie absent al nostre territori.
Segons va publicar al seu web l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) a Europa és una espècie molt rara, però que té 54 observacions al Regne Unit, set a Islàndia, set als Països Baixos, quatre a Finlàndia, tres a Noruega, tres a França, dues a Bèlgica, etc.. Només se’n coneix una a la península Ibèrica, del juny del 2022 a Galícia, tot i que aquest exemplar no es va arribar a veure sinó que es va reconèixer per una gravació del seu cant.
L’observació d’un exemplar a Collserola suposa, per tant, un fet insòlit. Arran d’això sembla que ha provocat una veritable allau d’ocellaires que han volgut veure’l i immortalitzar-lo amb les seves càmeres.
Com ha arribat el sit gorjablanc fins a Valldoreix?
Jaume Albaigès, apassionat de l’ornitologia i a la fotografia, explica al seu compte d’Instagram que “se sospita que podria haver estat arrossegat cap a Europa per una combinació de diversos temporals (borrasques atlàntiques) i/o vaixells”. Albaigès aclareix, respecte als vaixells, que els ocells acostumen a aturar-s’hi per descansar, desconeixent evidentment de quina n’és la trajectòria i destí. Afegeix que la seva predisposició natural a viatjar cap al sud podria haver-lo acabat portant finalment fins a Catalunya.
Es tractaria, en qualsevol cas, d’una combinació de casualitats que haurien acabat conduint aquest curiós ocell fins a les portes de Barcelona.
Què li passarà al sit gorjablanc?
El futur d’aquest exemplar de sit gorjablanc malauradament no sembla gaire esperançador, doncs convé tenir present que es troba sol i a milers de quilòmetres del seu hàbitat natural.
Jaume Albaigès recorda que la seva zona d’hivernada (el nord de Mèxic i els Estats Units) es troba a una latitud semblant a la nostra, per tant, l’ocell “no hauria de tenir gaire tendència a anar més al sud, més veient que aquí hi té tot l’aliment del món i que no tenim un hivern particularment rigorós a banda d’alguns dies puntuals”.
Un cop acabat l’hivern, la seva tendència natural seria tornar cap al nord a reproduir-se (si fos als Estats Units viatjaria cap al Canadà). Segons Albaigès “pot passar bé que no es mogui, que es quedés aquí, perquè ja està massa desubicat, o bé que tiri cap al nord, en aquest cas cap al nord d’Europa”.
En cas que acabi optant per moure’s vers el nord el continent, malauradament no trobarà parella i, per tant, no podrà reproduir-se.
Finalment, l’expert en ocells explica que, malauradament, el més probable és que acabi morint o bé depredat, o bé per alguna altra causa habitual (accident, xoc amb algun edifici, etc.).
Saber què acabarà passant és pura especulació, el cert és que la probabilitat de supervivència a llarg termini d’un passeriforme migrador que ha perdut el seu espai és molt, molt petita”
Esperem, en qualsevol cas, que el sit gorjablanc ens sorprengui i el continuem veient per Collserola les pròximes setmanes i, perquè no, l’hivern que ve.
