La tardor avança i, tot i que ens han creuat borrasques de gran impacte com Aline o Bernard, el cert és que les pluges generals, abundants i persistents no acaben d’arribar. La tardor va cremant cartutxos, la sequera es continua agreujant i, per acabar-ho d’adobar, no hi ha grans esperances als models meteorològics, si més no a curt ni mitjà termini.
Babet, Aline i Bernard, tres grans borrasques… atlàntiques
El cas és que l’octubre, després d’un inici extremadament càlid i sec, ha aconseguit revifar amb tres grans borrasques que han escombrat de ple la península.
Babet, Aline i Bernard han regat bona part del territori, fins i tot amb ganes, però sempre dins d’un context que no ens acaba de beneficiar: han estat borrasques atlàntiques.
Han estat tres grandíssimes borrasques d’origen atlàntic que avancen d’oest a est i deixen bona part de la seva activitat al centre i oest de la península. La pluja ha estat molt abundant aquestes darreres setmanes a Madrid, a l’Andalusia Atlàntica, a Galícia… però amb prou feines ha esquitxat la costa mediterrània.
Només la borrasca Aline va deixar pluges abundants a les capçaleres dels rius en un episodi que va servir simplement per minimitzar pèrdues i per xopar un territori i preparar-lo per a següents regades que comportin un retorn més clar a les reserves hídriques de les conques internes de Catalunya. Una propera ploguda que, ara com ara, no surt als mapes.
L’Atlàntic mana i tanca la porta al Mediterrani
La situació meteorològica continua indicant dinamisme, però amb un mateix patró: continuaran dominant les situacions atlàntiques.
Seguiran circulant línies frontals associades a borrasques més o menys actives però que no comportaran cap temporal de pluja ni general ni abundant. En el millor dels casos, situacions que permetran regar algunes comarques i, amb sort, xifres una mica més destacades al vessant sud dels Pirineus, on, sense esperar grans quantitats, és on més pluja es podria acumular durant els propers dies.
Rampoines per acabar el mes tradicionalment més plujós a Barcelona, que tancarà amb poc més de 20-30 litres caiguts (quan la mitjana és propera als 90).
Ni llevants ni xalocs en un mínim de 7-10 dies
Es tanca, per tant, la possibilitat a veure episodis amb vents del segon quadrant: les tan esperades llevantades o temporals de xaloc.
Amb una circulació zonal (d’oest a est) tan enfortida es fa difícil pensar en la possibilitat de veure borrasques mediterrànies que obrin les portes a precipitacions generals i abundants a Catalunya, si més no fins, com a mínim, entrat el mes de novembre. Les pluges afectaran els propers dies bona part del continent (imatge superior), sobretot el centre i la façana atlàntica, però deixaran el Mediterrani de banda, com a mínim fins al novembre.
No és mal mes per revertir la situació, el novembre. Climàticament és encara un mes que pot deixar grans temporals de pluja però que també acostuma a posar punt final al màxim pluviomètric de la tardor.
Els embassaments, ja per sota del 20 %
Tenim els embassaments de les conques internes de Catalunya ja al 19,77 % de capacitat total (molt a prop del mínim històric del novembre del 1989) i, tot i que el ritme de pèrdua s’ha frenat, el cert és que continuem en descens.
El novembre del 1989 va servir per guanyar 10 punts a les reserves hídriques. Veurem si el novembre d’enguany ens deixa, com a mínim, un “premi” semblant.
Els models estacionals no acaben de posar-se d’acord i, mentre que el model del Centre Europeu de Predicció a Mitjà Termini (ECMWF) aposta per un novembre plujós (imatge superior), el model americà indica tot el contrari.
De moment, però, el que queda clar és que les portes de les grans pluges estarà, com a mínim, uns dies més tancada. Tant de bo s’obrin aviat.
